Fons Ramis - Homeopatia a Barcelona

HOMEOPATIA A BARCELONA


L’homeopatia ha estat una pràctica mèdica amb una considerable recepció a Barcelona des de la segona meitat del segle XIX fins l’actualitat. L’activitat homeopàtica ha estat motiu de controvèrsia entre els metges des de les primeries del segle XIX. No obstant això, l’acceptació pública a tot arreu, des dels seus centres de difusió original als mons francès i germànics, ha permès aprofundir en la reflexió sobre el significat i abast del concepte pluralisme mèdic. La crítica central sobre la manca de fonament o evidència científica de l’homeopatia és reveladora de la necessitat de l’apropament històric al tema.


El fons històric Ramis permet apropar-se al tema a partir de l’exercici del metge Miquel Ramis Matas (1896-1975). A una ciutat amb l’empenta editorial, especialment rellevant en l’àmbit de la medicina, les publicacions periòdiques homeopàtiques, més enllà de les fluctuacions de cada revista, van ser constants entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, sense deixar de tenir presència sota el franquisme.



De fet, l’homeopatia es va institucionalitzar amb força a la ciutat. Fa uns pocs anys, Martin Dinges, director aleshores de l’Institut d’Història de la Medicina de la Robert Bosch Stiftung, institució especialitzada i dipositària d’un fons històric espectacular sobre l’homeopatia a nivell mundial, va participar a la celebració mantinguda al Col·legi de Metges de Barcelona sobre el 125è aniversari de l’Acadèmia Mèdica Homeopàtica de Barcelona (1890).

La burgesia ciutadana va contribuir de manera decisiva a la construcció de l’Hospital Homeopàtic del Nen Déu al carrer de Mallorca cantonada amb Dos de Maig, inaugurat el 1923, si bé la construcció es va allargar durant uns anys més. El diari La Veu de Catalunya recordava el 1926 la conveniència d’una obra filantròpica com aquesta “a les barriades més necessitades de la ciutat”, tot assenyalant la rellevància del nombre de 1.035 malalts atesos aquell mes d’octubre. Poc sabem d’aquelles senyores de la junta gestora de l’hospital, més enllà de la presidenta honorària, marquesa de Villapalma: Isabel Vilavecchia, Matilde Daumas de Foixà, Josefina Manzanero de Moragas, Antònia Torrent, Joana Rubió, Maria Balari de Balari, Anna Feria de Roig, Maria Segura de Sanllehy, Lluïsa d’Alcanés, Dolors Collell de Puiggrós i Maria Randó de Peiró –bona part de les quals estaven casades amb els metges de l’hospital. L’hospital homeopàtic va esdevenir “hospital de sang número 20” sota la gestió de la Creu Roja de Barcelona durant la Guerra Civil española.



La Guia Mèdica de Catalunya i Balears del Sindicat de Metges de Catalunya del 1936 llista dues desenes de metges adscrits a la publicació sota la rúbrica de metges homeòpates. El fons Ramis conté un bon nombre de sobres de diferents farmàcies de la Barcelona del primer terç segle XX que dispensaven els remeis homeopàtics prescrits per aquells metges. L’homeopatia, convé recordar, havia pres el camí de l’experiència narrada, simptomatològica i subjectiva del pacient i no els dels signes físics o químics, objectius i matematitzables de la medicina científica a l’hora d’entendre la malaltia i establir diagnòstics.








Potser fou un signe de la forta presència de l’homeopatia a la ciutat el fet que aquells metges fossin capaços d’organitzar l’International Homeopathic Council el setembre de 1924. Ni la guerra ni el franquisme van desmobilitzar ni suprimir l’activitat homeopàtica a Barcelona. D’això són una bona mostra la celebració anual, cada mes d’abril, de sopars commemoratius del “dia de Hahnemann” o de l’espectacular reunió del Congreso Español de Medicina Homeopática al “Palacio de Naciones” de Montjuic el setembre de 1963, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Facultat de Medicina. També va comptar amb el suport de l’església, en diferents actes celebratoris. Tal vegada un dels més significatius va tenir lloc amb motiu de la descoberta d’un monòlit de granit a la plaça de la Creu de la vila de Tiana, prop de Barcelona, el setembre de 1958, amb ballada de sardanes i benedicció eclesiàstica.