La pràctica professional de Jaume Ferran es va caracteritzar, des del seu inici, per un interès per les tecnologies de la seva època, no només mèdiques, sinó científiques i tècniques en general.
Potser l’estabilitat laboral de Ferran en dues institucions, en els dos laboratoris de Barcelona, el públic i municipal i el privat, es va traduir, juntament amb un gust personal per l’ordre i conservació, tal vegada per la consciència i la sensibilitat de ser un generador de patrimoni científic, en la creació d’un arxiu, d’uns espais dedicats a la cultura material de la ciència.
Aquesta pàgina web intenta posar ordre en els materials que han sobreviscut i per això fem esment al que hi ha, com ha arribat i en quin estat es troba en mans de diferents institucions i particulars. L’objectiu final és donar constància de l’arxiu de ciència i de la cultura material de la ciència del metge Jaume Ferran i Clua per tal d’afavorir la recerca sobre les seves activitats científiques.
Inauguració de l'exposició “La mirada microscòpica. Una vida al laboratori” sobre el Dr Jaume Ferran, 20 d’octubre de 2021
Exposició “La mirada microscòpica. Una vida al laboratori” - Visita comentada de 20 d’octubre de 2021 per Alfons Zarzoso, director del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.
El MUSEU D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA DE CATALUNYA (MHMC) va rebre una excepcional i àmplia donació que abasta des de 1868 al primer terç del segle XX, inclou tota mena de material que va emprar Jaume Ferran en la seva activitat científica procedent dels laboratoris on va desenvolupar la seva recerca. I una mostra de les seves relacions comercials i amb altres científics de l’època. La col·lecció del MHMC està formada per instruments, documentació, llibres, separates, plaques de vidre i fotografies.
El fons Jaume Ferran i Clua que es conserva a l’Arxiu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica també ingressa a finals de la dècada de 1980. El fons està integrat per aproximadament 300 unitats documentals i un conjunt de 480 fotografies (principalment negatius en placa de vidre de formats diferents).
El conjunt documental està integrat per prop de 300 documents, la gran majoria cartes escrites a mà. Com en el cas del conjunt fotogràfic, trobem material personal i professional. Entre el material personal hi ha cartes seves, entre les quals destaquen algunes dirigides a la seva filla, i de familiars o persones del seu entorn. En l’àmbit professional es troba principalment correspondència i informes de la seva etapa com a delegat de Medicina a Tortosa, però també alguna carta a col·legues, retalls de diaris i factures entre d’altres.
La Colección historicomédica de la Universitat de València: La mentalidad etiopatológica. La microbiología y la vacunación anticolérica de Ferrán Valencia y la epidemia de cólera de 1885 )
“Esta es la tercera exposición interactiva de la Biblioteca y Museo Historicomédicos, destinada a mostrar los acontecimientos que se sucedieron en Valencia a consecuencia de la epidemia de cólera de 1885. Ésta fue especialmente célebre ya que en ella se aplicó por vez primera una vacuna para inmunizar a seres humanos frente a una enfermedad bacteriana; nos estamos refiriendo a la "vacuna Ferrán". Por este motivo hemos incluido también una parte dedicada a contar someramente la biografía de Jaime Ferrán Clúa.
Las fotografías de las publicaciones, objetos y demás materiales que se exponen, pertenecen a la colección de la Biblioteca y Museo Historicomédicos, de la Universitat de València.”
Textos: José L. Fresquet Febrer y María José Báguena Cervellera. Diseño: J.L. Fresquet. Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero (CSIC-Universitat de València)
El 1994 l’Ajuntament de Barcelona va vendre la seu del Laboratori Municipal, al carrer Wellington, a la Universitat Pompeu Fabra. L’any següent es va produir el trasllat a la nova ubicació a Drassanes, 13. Posteriorment, el 2002, es va crear l'Agència de Salut Pública de Barcelona i en el Laboratori actual es van incorporar les mostres i el personal del Laboratori de la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. En aquesta seu conserven algunes de les peces i llibres que van pertànyer a l’antic Laboratori Microbiològic. Podem parlar d’una col·lecció històrica, sense inventari ni catàleg, que permet explicar tant el laboratori de química com el de microbiologia del carrer Wellington. Els objectes es troben en molt bon estat de conservació, uns pocs en vitrines i altres en prestatges i espais de pas del Laboratori. Fem esment d’alguns d’aquests objectes: densímetres, termòmetres, higròmetres, material fungible en vidre, autoclaus, microscopis, estufes d’alcohol, balances de precisió, sacarímetres, espectroscopis, polarímetres, colorímetres, mobiliari i arxivadors antics, refractòmetre, preparacions microscòpiques, estufes de calor seca, etc. També han guardat un pocs llibres de registre de l’antic laboratori, entre els quals cal citar: un registre d’inoculats per províncies de 1887 i tres llibres de vacunació contra la ràbia del 1889, de 1892, del 1942, i un llibre d’observacions recollides a la premsa mèdica dels 1930s. Més avall apuntem que la resta de la col·lecció de llibres de registre històrics es troben a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
L’ANC es conserven fotografies i documentació del Laboratori Microbiològic –també anomenat Bacteriològic-, especialment en l’etapa del primer terç del segle XX. No obstant això, també preserva alguns documents i materials visuals del període anterior, sota la direcció de Jaume Ferran:
Arxiu Comarcal Ripollès, FONS ACRI150-55 / Família Ducloux, conserva una fotografia del bacil del còlera efectuada per Ferran.
Arxiu Comarcal del Baix Camp, FONS ACBC282-17, Ajuntament de Riudoms, ACBC282-17-T1-4329 Conferència realitzada per Jaume Ferran i Rico el 1999 en honor del seu avi Jaume Ferran i Clua nascut a Riudoms [sic] a mitjans del segle XIX
L’ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI situat al número 4 del carrer del Bisbe Caçador de Barcelona, la sèrie S100 de “Sanitat i salut públiques” conté documentació generada per l'administració municipal durant el segle XX. La documentació que es conserva es refereix a:
Gestió econòmica i administrativa (1904-1982).
Llibres de registre de vacunacions i anàlisis bacteriològiques del Laboratori Municipal (1890-1988).
L’ ARXIU HISTÒRIC es conserven la col·lecció de la Gaceta sanitaria de Barcelona: revista científica mensual: órgano del Cuerpo Médico Municipal. (1888-1910), ara accessible per via digital, en aquest enllaç.
Documentació que va ser donada a Salvador Tió per mediació del Sr. Josep Vila-Ferran Piza, besnet de Jaume Ferran, atès que aquesta branca de la família van ser continuadors de l’empresa familiar d’especialitats farmacèutiques, Instituto Ferran.
Es tracta d’un fons format bàsicament per poc més d’un centenar de plaques fotogràfiques de diferents dimensions (13x18; 9x12; 18x24; 24x30; 4x9). El contingut es divideix entre materials de treball (laboratori, vacunacions, nens vacunats, fotografies estereoscòpiques, microfotografies, auscultuació, conillet d’Índies, medalles commemoratives, publicitat, visitants al laboratori) i familiars (retrats i autoretrats de família, amistats, col·legues com el Dr. E. Roux, congressistes) i planxes de fotografies i algunes separates d’articles del Dr. Ferran.
Fills de Santiago Ferran Santacana, fill al seu torn de Jaume Ferran, casat en segones núpcies amb Maria Santacana, els germans Enric, neurocirurgià, i Jaime, enginyer, traspassat el 2020, i ara representat per la seva vídua, Sra. Gerda Priestley. Disposen de documentació gràfica, així com també de certa correspondència, separates de publicacions de Jaume Ferran i un quadre d’un lliçó d’anatomia que hi havia al despatx que el metge Ferran tenia a Tortosa.
Biografia escrita per María José Báguena, “Personatges i espais de ciència: Jaume Ferran i Clua”, per a la Unitat de Cultura Científica i d’Innovació. Càtedra de Divulgació de la Ciència.
La Galeria de Metges de Catalans que impulsa el Col·legi de Metges de Barcelona també aporta un conjunt de materials biogràfics i recursos multimèdia.
Carme Martín, autora del blog “Memòria dels barris. Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó” va escriure el 2012 un útil article amb materials i recursos visuals diversos sobre “Laboratori del Dr. Ferran”, que es pot consultar aquí:
L’Escola Doctor Ferran i Clua al carrer Manigua, 25-39 de Barcelona, situada en part dels espais que van ser el laboratori privat de Jaume Ferran a la Sagrera també expliquen la seva història al web:
La Fundació Dr. Ferran és una entitat sense finalitat lucrativa que té com a objectius fonamentals la promoció, el suport i la divulgació de la investigació científica i la docència en el camp de les ciències de la salut, especialment a les Terres de l’Ebre encara que el seu àmbit d’actuació és tot Catalunya.
La Fundació porta el nom del Dr. Jaume Ferran i Clúa (1851-1929), eminent metge i investigador d’aquestes terres, en el camp de la microbiologia i immunologia. La fundació dóna accés a la recerca que van patrocinar (Fina Climent i Joan Cid. Trets biogràfics del Dr. Jaume Ferran i Clua. Tortosa, 1995)
El fons fotogràfic Ferran preservat al MHMC conté unes 200 imatges entre plaques de vidre, microfotografies, fotografies estereoscòpiques i fotografies. A tall d’exemple destaca, una col·lecció de processos dermatològics de casos de lepra, sífilis, tuberculosi i ulceres, fotografiats per Jaume Ferran, entre 1881 i 1890, abans de dedicar-se a la microbiologia, quan encara exercia a Tortosa com a metge. Relacionades amb la seva tasca com a microbiòleg el MHMC conserva imatges del Laboratori Microbiològic Municipal i sobretot de les instal·lacions de l’Institut Ferran situat a la cantonada del carrer Acàcies amb el carrer Estévanez (des de l’any 1942 carrer Garcilaso).. I la tasca científica que realitzava Ferran amb els seus col·laboradors, doctors Vila Ferran, Martín Rogés i Masip, en aquest laboratori. Aquest fons també preserva una important mostra de fotografies de Jaume Ferran inoculant vacunes especialment a infants, i altres imatges que el mostren rodejat de nens i nenes en diverses ocasions. Fotografies que presenten a Ferran amb científics bacteriòlegs estrangers i també al costat de científics catalans, com els seus companys els doctors Innocent Paulí i Amalio Gimeno.
![Dr. Jaume Ferran i els seus ajudants el Dr. Vila Ferran i Martín Rogés. Laboratori de l'Institut Ferran a Barcelona. [Crónica, 1929]](img/1832C.jpg)
![Jaume Ferran al seu laboratori de Tortosa, on va estar de 1877 a 1884. [Arxiu Salvador Tió]](img/Ferran-portada.jpg)
El fons Jaume Ferran i Clua que es conserva a l’Arxiu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica també ingressa a finals de la dècada de 1980. El fons està integrat per un conjunt de 480 fotografies (principalment negatius en placa de vidre de formats diferents) i aproximadament 300 unitats documentals.
El conjunt de fotografies resulta un compendi heterogeni de temàtica diversa, a on destaquen les imatges de caràcter personal, entre elles, fotos de l’àmbit familiar de Jaume Ferran: imatges d’estiueig o d’excursions al camp, retrats de familiars i del mateix Jaume Ferran o escenes de la seva vida quotidiana. En aquest bloc també s’hi troben retrats dedicats de col·legues o amics (en suport paper), com són els casos del cirurgià i tisiòleg José Chabás o de l’arquitecte valencià Godofredo Ros i algunes fotografies de caràcter íntim. La resta del fons fotogràfic està associat directament a l’activitat professional de Jaume Ferran, entre aquestes fotografies s’hi troben imatges d’instal·lacions de laboratori, probablement de Tortosa i de l’institut Ferran de la Sagrera, plaques de microscopi i escenes de treball de Jaume Ferran en etapes diferents de la seva trajectòria professional. En aquest bloc també es podrien incloure algunes fotos de diplomes i reconeixements de la seva activitat professional, com és el cas de premi Breant de l’Acadèmia de Ciències de França.
Actualment el fons està parcialment digitalitzat (les fotografies), però encara no documentat ni inventariat completament. Aquest any 2021 està prevista la digitalització del conjunt documental del fons.
Fons personal Salvador Tió i Sauleda
Aquesta documentació va ser donada a Salvador Tió per mediació del Sr. Josep Vila-Ferran Piza, besnet de Jaume Ferran, atès que aquesta branca de la família van ser continuadors de l’empresa familiar d’especialitats farmacèutiques, Insituto Ferran.
Es tracta d’un fons format bàsicament per poc més d’un centenar de plaques fotogràfiques de diferents dimensions (13x18; 9x12; 18x24; 24x30; 4x9). El contingut es divideix entre materials de treball (laboratori, vacunacions, nens vacunats, fotografies estereoscòpiques, microfotografies, auscultuació, conillet d’Índies, medalles commemoratives, publicitat, visitants al laboratori) i familiars (retrats i autoretrats de família, amistats, col·legues com el Dr. E. Roux, congressistes) i planxes de fotografies i algunes separates d’articles del Dr. Ferran.
Fons personal dels germans Enric Ferran Rico i Jaime Ferran Rico
Fills de Santiago Ferran Santacana, fill al seu torn de Jaume Ferran, casat en segones núpcies amb Maria Santacana, els germans Enric, neurocirurgià, i Jaime, enginyer, traspassat el 2020, i ara representat per la seva vídua, Sra. Gerda Priestley. Disposen de documentació gràfica, així com també de certa correspondència, separates de publicacions de Jaume Ferran i un quadre d’un lliçó d’anatomia que hi havia al despatx que el metge Ferran tenia a Tortosa.
En aquest arxiu es conserven fotografies i documentació del Laboratori Microbiològic –també anomenat Bacteriològic-, especialment en l’etapa del primer terç del segle XX. No obstant això, també preserva alguns documents i materials visuals del període anterior, sota la direcció de Jaume Ferran.
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona disposa de material divers sobre el Laboratori Microbiològic Municipal, del qual mostrem aquí algunes imatges molt poc conegudes que es poden trobar al catàleg d’aquest arxiu de l’Ajuntament de Barcelona.
A més de preservar un dels pocs exemplars que resten del llibre La instantaneidad en fotografia de Jaume Ferran i Innocenci Paulí publicat a Tortosa el 1879. El Museu conserva una col·lecció de més de 50 publicacions de llibres i separates sobre la recerca científica de Ferran. Obres publicades des de 1886 a 1935 en castellà, francès i alemany. A més aquest fons donat al Museu també conserva unes 30 publicacions de recerques fetes sobre Ferran i la seva obra.
A part del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya altres institucions i biblioteques conserven publicacions de Jaume Ferran Clua, en primer lloc són:
Altres institucions:
El Col·legi de Metges de Barcelona ha dedicat el 2021 a commemorar i homenatjar la figura del Dr. Jaume Ferran i Clua a partir d’un seguit d’actes comissionats per la Dra. Magda Campins.
Es poden veure les dues sessions d’aquests actes, una d’anàlisi històrica “Reivindicació de Jaume Ferran. Un científic no prou valorat a Catalunya” del 15 d’abril de 2021 i una de reflexió sobre el present “Les vacunes: des dels anys de Ferran als anys de la COVID” del 10 de juny de 2021.
Inauguració de l'exposició “La mirada microscòpica. Una vida al laboratori” sobre el Dr Jaume Ferran, 20 d’octubre de 2021.
Exposició “La mirada microscòpica. Una vida al laboratori” - Visita comentada de 20 d’octubre de 2021 per Alfons Zarzoso, director del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.
“La mirada microscòpica: a partir d'una fotografia de les preparacions del Dr. Ferran i Clua, 1885”. A càrrec d’Alfons Zarzoso, 2013.
Conferència sobre com la mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani, com va canviar la comprensió de les malalties i es va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. A partir d'una imatge de microscopi es formulen preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com s'esdevé un expert? Com es comuniquen els resultats i se'ls atorga autoritat? On resta el pacient en aquest procés? Es pot reduir la malaltia a un fet biològic?
Reportatge “El doctor Ferran, un referent en la microbiologia”, on se'l considera un dels pares de la microbiologia, a l'alçada de Pasteur, Koch o Bright. Realitzat per la televisió de Barcelona Betevé, octubre de 2019.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, mitjançant Catalunya Ràdio, ha dedicat alguns programes a la figura de Jaume Ferran i Clua: El matí de Catalunya Ràdio, 20.10.2020, dedicat a “La història de Jaume Ferran, el metge català que va descobrir la vacuna contra el còlera”
El programa “En guàrdia” dirigit per Enric Calpena ha dedicat diversos programes a temes relacionats amb les malalties epidèmiques, que es poden veure aquí:
Un programa monogràfic dedicat al Dr. Jaume Ferran el 2008, amb participació del Dr. Joan Cid:
El professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, José L. Fresquet Febrer, és autor d’un blog que conté un vídeo on comenta l’homenatge dels estudiants de medicina de València a Ferran el 1918 i mostra la làpida a l’edifici on va fer les inoculacions. El vídeo es pot consultar aquí.
La professora de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, María José Báguena, és una reconeguda experta en la història de les malalties epidèmiques a les que va fer front Jaume Ferran. En aquesta entrevista, a més, es poden veure els espais universitaris amb materials relacionats amb el metge Ferran.
Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni. 211 titulat: “La Barcelona contemporània davant les pandèmies”, a càrrec de Borja de Riquer, 4 de maig de 2020.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
