En aquest moment no és possible tenir accés a l'exposició permanent del museu a causa del tancament provisional per renovació i trasllat a una nova seu. No obstant, us oferim la possibilitat de conèixer una part del patrimoni mèdic preservat mitjançant una visita virtual.
Us proposem de conèixer alguns dels objectes i instruments més singulars de la col·lecció del Museu, tot atenent al context històric, als principis científics i als usos que els han donat suport.
El Museu d'Història de la Medicina de Catalunya fonamenta el seu ric fons en la col·laboració desinteressada de molts professionals de la medicina catalana i en les aportacions generoses d'objectes i documents científics procedents de col·leccions particulars i d'institucions mèdiques. Aquest conjunt patrimonial s'estructura a partir de quatre elements: la col·lecció d'instruments i objectes científics, l'arxiu històric de la professió, la col·lecció de fotografies històriques i la biblioteca històrico-mèdica.
La col·lecció d'instruments mèdics abraça l'extens període comprés entre les acaballes del segle XVIII i els primers anys 1980. És a dir, el període de transformació de la medicina, de formació d'una nova manera d'entendre la medicina, la malaltia i el malalt i d'adquisició d'un mètode científic semblant al d'altres disciplines experimentals.
L'arxiu històric està format per fons personals, clínics i institucionals que faciliten l'estudi de l'activitat professional i institucional generada per alguns dels representants de la medicina catalana des de finals del segle XIX, així com l'emergència de les especialitats mèdiques, el desenvolupament de campanyes sanitàries, etc.
El Museu disposa d'una col·lecció extraordinària d'imatges mèdiques que permeten reconstruir l'evolució d'aquest mitjà de registre i el seu ús com a forma d'objectivació de la malaltia. L'arxiu de representacions visuals no només compta amb una gran representació de fotografies sobre la patologia mèdica observada pels metges catalans entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, sinó també amb un important conjunt d'imatges centrades en l'exercici de la professió.
Finalment, el fons bibliogràfic ha buscat també la singularitat, atesos els problemes d'espai i la necessitat d'establir criteris d'adquisició, mitjançant la selecció de tres tipus de materials impresos: obres mèdiques anteriors a 1900 que no es troben a cap de les institucions membres del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, catàlegs d'instruments i tecnologia mèdica i premsa mèdica editada a Catalunya anterior a 1939.
Si bé el MHMC encara és objecte de donacions, aquestes han experimentat una tendència decreixent des dels primers anys de frenètica cerca d'objectes arreu del territori. Aquest és un fet clar en el cas de les donacions de particulars. En bona mesura, això s'explica per dues raons: la consolidació del fenomen de la hiperespecialització en medicina i la progressiva desaparició d'objectes –instrumentals i impresos- en els consultoris particulars. Aquesta situació planteja un altre problema, que el MHMC no pot afrontar, de moment i de manera directa per raons d'espai: el del patrimoni biomèdic contemporani produït i emprat en el context hospitalari, de recerca mèdica i de comercialització tècnica.
La política del museu consisteix en facilitar l'accés, consulta i ús d'aquestes col·leccions, atès el seu caràcter per a donar suport a qualsevol recerca històrica en medicina, a curadors d'exposicions, investigadors, periodistes científics, historiadors i tots aquells professionals que han necessitat documentar els seus treballs.
La col·lecció d'instruments i objectes del Museu abraça l'extens període comprés entre les acaballes del segle XVIII i la fi del segle XX. És a dir, el període de transformació de la medicina, d'adquisició d'un mètode científic semblant al d'altres disciplines experimentals i de consolidació com a forma de comprensió i explicació del cos humà i del binomi salut-malaltia.
Aquesta col·lecció es pot agrupar al voltant de diverses àrees d'estudi de l'organisme humà, des dels punts de vista normal i patològic, en funció de l'evolució mèdica contemporània: el descobriment de l'estructura humana mitjançant l'anatomia descriptiva i quirúrgica i l'anatomia patològica, el desenvolupament de la microscopia normal i patològica, els nous estudis de biologia humana que consolidaren les bases de l'embriologia moderna, els fonaments instrumentals que permeteren traçar l'evolució de la semiologia clínica, l'arrelament de la medicina de laboratori a través del desenrotllament de la fisiologia experimental i de la bacteriologia.
Els objectes que expliquen cadascuna d'aquestes àrees també ens parlen de l'evolució històrica de la medicina a Catalunya i d'algunes de les institucions que esdevingueren centres de producció, emulació o transmissió de coneixement científic. Així, la creació del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a finals del segle XVIII i els objectes procedents d'aquella institució ens permeten de conèixer el desenvolupament de l'anatomia descriptiva i quirúrgica humana, així com la recepció de l'anatomia comparada d'arrel evolucionista. Les preparacions anatòmiques adquirides o construïdes des d'aquella institució o des del Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona il·lustren també sobre les possibilitats topogràfiques d'aquella forma de representació del cos humà.
La recepció de l'apropament anatomo-patològic com a forma de comprensió de la malaltia es desenvolupà al llarg del segle XIX i es consolidà a Barcelona mitjançant les càtedres de la facultat i la creació el 1924 del museu de l'especialitat fundat a les dependències de la Facultat de Medicina a l'Hospital Clínic. Un altre conjunt de preparacions anatòmiques, procedents del Museu Dermo-Sifilogràfic creat al departament de Dermatologia de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona pel Dr. Santiago Noguer entre els anys 1927-41, completen aquests recorregut i permeten de conèixer les formes de representació de la dermatologia en el transcurs de la primera meitat del segle XX. Tot plegat constitueixen exemples clars del caràcter pedagògic d'aquelles institucions.
El perfeccionament de les tècniques microscòpiques va possibilitar al llarg del segle XIX el desenvolupament de la patologia microscòpica i dels estudis histològics. La col·lecció del Museu permet seguir no només l'evolució tècnica dels microscopis, de les seves modificacions òptiques i de les noves representacions mitjançant la fotografia i la microfotografia al llarg del Vuit-cents i primers decennis del segle XX, sinó també la recepció i desenvolupament dels estudis de la patologia cel·lular. En aquest sentit, les noves tècniques associades a aquestes recerques, sobretot la millora de la microdissecció gràcies als progressos introduïts en l'àmbit dels micròtoms, també troben una interessant representació a la col·lecció del Museu. Foren precisament la força de la teoria cel·lular i el desenrotllament tècnic lligat a la histologia els que contribuïren a la consolidació, entre d'altres àrees de treball, de l'embriologia descriptiva i l'afermament dels estudis sobre la biologia humana.
El galenisme i la seva concepció de la malaltia com a desequilibri humoral representen un punt de partença per a la comprensió i l'explicació de la patologia per part de la medicina contemporània. Els estris terapèutics d'aquella formulació mèdica, que compartí espais amb les noves aproximacions a la malaltia fins ben entrat el segle XX, tenen una interessant representació a la col·lecció del Museu, mitjançant tot un seguit de llancetes, escarificadors, ventoses, palanganes, etc. En aquest àmbit, resulta encara més destacat el conjunt d'instruments científics que il·lustren el desenvolupament de la clínica moderna, de l'empirisme lligat a la capçalera del malalt. La semiologia clínica desenvolupada al llarg del segle XIX, una vegada iniciat el procés de consolidació de la pràctica quotidiana diagnòstica a partir de la percepció sensorial del metge, es fonamentà en un conjunt instrumental bàsic que el Museu ha estat capaç de recollir i ampliar en aquests anys de treball. Hom assisteix aleshores a un esclat de formes d'observació i d'exploració: estetoscopis, fonendoscopis, laringoscopis, otoscopis, rinoscopis, termòmetres, esfigmomanòmetres; i a la millora de l'exploració quirúrgica a partir d'instrumental susceptible de mostrar la visió directa de les lesions orgàniques, com ara els espèculs i les valves o els anoscopis i colonoscopis.
Les noves formes d'exploració van conèixer una vertadera revolució gràcies al descobriment dels raigs X. La ràpida recepció d'aquesta tecnologia a Catalunya, així com de les seves aplicacions, sobretot en el camp mèdic, resten ben representades a la col·lecció d'instruments del Museu. En aquest sentit, el Museu disposa d'un interessant fons procedent dels pioners de la radiologia a Catalunya, els metges Cèsar Comas i Agustí Prió, així com d'exemplars que il·lustren sobre l'evolució de la tecnologia productora dels diferents tipus de raigs. L'impacte que assolí l'exploració radiològica a Catalunya, mitjançant la producció d'aparells més manejables, es traduí en la incorporació quotidiana d'aquesta pràctica exploratòria d'obtenció d'una verificació directa de les lesions orgàniques. El Museu preserva a la seva col·lecció un magnífic conjunt d'aparells de radiologia que donen compte de l'evolució material d'aquesta pràctica al llarg del segle XX.
La consolidació de la "medicina de laboratori" al llarg del segle XIX com a distintiu de la nova ciència mèdica que s'estava construint es fonamentà en dos àrees de treball de manera bàsica, la fisiologia experimental i la bacteriologia. La fisiologia d'arrel mecanicista fou concebuda com la física i la química de l'organisme animal. L'observació dels fets fisiològics i la creació de laboratoris d'experimentació donà lloc a l'aparició de diverses escoles de fisiologia a Europa. La col·lecció del Museu es fa ressò de la força adquirida per l'orientació fisiopatològica de la medicina dirigida a quantificar els fenòmens biològics. La necessitat de mesurar es traduí en la creació dels primers laboratoris a Catalunya i d'instruments capaços d'enregistrar aquells fenòmens, com ara higròmetres, baròmetres, termòmetres, manòmetres, torsiòmetres, alambins, encenedors o diferents tipus de balances. El laboratori va esdevenir el lloc de comprovació dels fenòmens fisiològics analitzats. L'estudi del potencial elèctric dels teixits vius es traduí en la creació d'instruments -quimògraf, reòtom o galvanòmetre - que permetien traçar el registre gràfic de la fisiologia animal. Això donà pas a diverses aplicacions clíniques centrades en finalitats diagnòstiques i terapèutiques. La col·lecció del Museu recull, entre d'altres, alguns dels objectes emprats al Dispensari de Neurologia i Electroteràpia de l'Hospital de Santa Creu de Barcelona i de les càtedres d'Anatomia i de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona de finals del segle XIX i primer terç del segle XX.
Si l'escola fisiològica catalana, des de la creació de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques el 1872 fins la càtedra d'A. Pi-Sunyer i els seus deixebles, està ben representada a la col·lecció d'instruments del Museu, hom pot avançar el mateix respecte l'altre vessant de la "medicina de laboratori", la bacteriologia, a partir d'un conjunt ampli i divers d'objectes procedents, entre d'altres llocs, del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona (1887). La cerca i identificació de microorganismes que tingué lloc al laboratori, com a base experimental de la patologia infecciosa, va obrir un nou capítol en matèria d'innovacions tècniques. El combat contra els processos infecciosos quirúrgics o el desenvolupament de la vacunació foren alguns dels principals objectius d'aquest procés. La microbiologia i la fisiologia experimental es complementaren des d'un punt de vista tècnic al laboratori -la centrifugadora, l'espectroscopi o el vacuòmetre entre d'altres, en foren un exemple de la relació. La bacteriologia desenvolupà el seu propi camí en l'estudi de cultius sòlids i líquids. L'aplicació pràctica del concepte d'asèpsia desenvolupà diversos mètodes d'esterilització i procurà els mitjans per al conreu bacteriològic controlat. El Museu aplega un gran nombre d'aparells d'aquest període, en bona mesura gràcies a l'extraordinària col·lecció procedent del Dr. Jaume Ferran.
Aquest breu recorregut explicatiu sobre algunes de les àrees d'estudi de l'organisme humà, en funció de l'evolució mèdica contemporània, no esgota el conjunt de la col·lecció d'instruments del Museu. Les donacions particulars, efectuades per metges o per famílies de metges completen el ric fons del Museu amb instruments i objectes propis de la pràctica professional. Entre aquestes donacions convé destacar les procedents d'un bon nombre de clíniques mèdiques privades de finals del segle XIX i principis del segle XX, com ara la Clínica Fargas, la Clínica Marqués, la Clínica Pujol i Brull, la Clínica Platón, etc. Aquest fons constitueix una part excepcional de la col·lecció, ja que permet reconstruir la història de la recepció i l'evolució de determinades especialitats mèdiques a Catalunya.
Gràcies a aquestes donacions, la col·lecció també permet disposar d'un interessant conjunt d'orles universitàries, corresponents a la Facultat de Medicina restaurada a Barcelona a mitjan segle XIX i fins el primer terç del segle XX. Un material que facilita la identificació d'un bon nombre de metges que es formaren en aquelles aules i esdevé un altre mitjà de documentació històrica per a la investigació.
Altres donacions han estat portades a terme per part de les famílies de destacats doctors en medicina, com ara, Jaume Ferran, Miquel Àngel Fargas, Francesc Vidal Solares, Lluís Barraquer i Roviralta, Lluís Dolcet, J. Puig i Sureda, Manuel Miserachs, Jacint Reventós, Agustí Amell-Sans, i un llarg etcètera. Alguns dels objectes donats al Museu per les famílies d'aquests metges constitueixen part del patrimoni artístic contemporani de Catalunya. En concret, es tracta de quadres i bustos, escultures, retrats i caricatures, realitzats per artistes, escultors i pintors procedents dels tallers de Josep Llimona, Josep Viladomat, Frederic Marés, Vicenç Anton, Enric Casanovas o Revello del Toro.
Us proposem de conèixer alguns dels objectes i instruments més singulars de la col·lecció del Museu, tot atenent al context històric, als principis científics i als usos que els han donat suport.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
