Fons Víctor Cónill Montobbio - Imatge i paraula
IMATGE I PARAULA: SÍNDROMES ABDOMINALS DIBUIXADES – FONS VÍCTOR CÓNILL MONTOBBIO
Descripcions i fotografies de les aules de la Facultat de Medicina de Barcelona assenyalen i mostren la presència de
cartells, pòsters, grans làmines i quadres des del darrer terç del segle XIX. Els museus i les col·leccions particulars de diferents departaments mèdics no van deixar de créixer al llarg del primer terç del segle XX, tot ajudant a forjar un coneixement mèdic que es podia classificar, preservar i utilitzar a l’aula i que, alhora, permetia delimitar els confins disciplinars. Els aparells òptics, com ara els epidiascopis i les plaques de vidre, van permetre els docents, prèvia manipulació de les il·lustracions, aconseguir
projectar a la paret de l’aula una imatge que podia ser considerada alhora per tots els alumnes. De
Letamendi a Ramón y Cajal, de
Ferrer Cagigal a Gil Vernet, el dibuix ha estat una eina docent en l’ensenyament de la medicina. I d’això s’han fet ressò generacions d’estudiants, tal com vam poder veure i escoltar el 2019 en l’homenatge fet al catedràtic d’anatomia
J.M. Domènech Mateu, traspassat aquell any, quan es recordaven “les seves apassionades explicacions sobre el cos humà i els seus meravellosos dibuixos, fets -de vegades- a dues mans”.
Les col·leccions del MHMC preserven nombrosos exemples d’aquest tipus de formulació de coneixement mèdic. En el suport d’un làmina de cartró, amb unes dimensions d’un metre d’alçada per més de mig metre d’amplada,
Víctor Cónill Montobbio va representar les síndromes abdominals agudes mitjançant un dibuix en tinta negra i color, possiblement fet amb aerògraf, i el va signar el “novembre de 1936”. Aleshores ja feia dos anys que havia guanyat la càtedra de ginecologia a la Universitat de Barcelona, on havia estat professor de la mateixa des del 1913 i després d’haver passat per la càtedra de Santiago de Compostela. La imatge ha estat present a totes les edicions, cinc almenys, del seu
Tratado de Ginecología, publicat per primer cop el 1946, sota la indicació: “reproducción de la lámina del autor para explicaciones de la càtedra”. El dibuix forma part d’un capítol de vuit pàgines on la paraula escrita i la imatge tenen el mateix valor epistèmic.
Cónill argumentava sobre la subtilesa de la simptomatologia clínic de paroxisme abdominal, i per això assenyalava “que para facilitar su averiguación hemos esquematizado en la lámina que acompaña a este capítulo. La tenemos constantemente en la memoria y procuramos fijarla en la de nuestros escolares con el más arraigado y emotivo sentido de responsabilidad docente”.
