Fons documentals

Només pel fet de ser impulsor de les societats de Cine Científic Mèdic i de Cibernètica, en el marc de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears de mitjan segle XX, la figura del metge Ignasi Aragó ja exigiria un estudi aprofundit. A això també caldria afegir el seu paper com a part dels pediatres socials que van fer medicina social a les barraques de la Barcelona de la dècada de 1950.

No obstant això, el fons Ignasi Aragó que presentem mostra, gairebé de manera monogràfica, el seu paper en la introducció i estímul al voltant de la planificació hospitalària en la transició de l’hospital de beneficència a la racionalització de la gestió hospitalària.

Les precàries condicions de vida i de treball de la població immigrant a la Barcelona dels anys 1950, la manca d’una xarxa assistencial per a aquesta població més enllà de la beneficència i la precarietat i dispersió dels recursos sanitaris estan en la base de la seva reflexió.

La documentació d’aquest fons posa de manifest la influència i suport del Col·legi de Metges de Barcelona a l’hora de crear un òrgan de reflexió –la revista Estudios sobre Hospitales– de la planificació sanitària en mans de professionals, de la gestió gerencial-enginyeril-i-mèdica dels recursos hospitalaris i, en definitiva, de difusió del model assistencial hospitalocèntric.

Ignasi Aragó va fomentar aquesta diàleg mitjançant la creació d’associacions professionals, congressos, cursos, centres d’estudi i publicacions que van permetre el desenvolupament teòric i les experiències pràctiques d’un grup creixent de professionals format per metges, enginyers, economistes, arquitectes, treballadors socials, advocats, sociòlegs i pedagogs..., i també la seva integració en les xarxes internacionals. Aquesta evolució està en la base dels canvis que tenen lloc en la gestió hospitalària d’alguns grans hospitals espanyols a la dècada de 1960 i també en la formulació d’una nova administració sanitària a finals de la dècada de 1970.