Esperonat per les necessitats de la indústria làctia, l’enginyer suec C.G.P. La val patentà el 1878 una màquina coneguda com el separador de crema per l’acció contínua de la força centrífuga. L’aparell significà un pas més enllà dels tradicionals mètodes de separació de substàncies basats en l’acció de la gravetat. En medicina, aquells mètodes eren predominants a l’hora d’esbrinar els components de determinats fluids corporals, com ara l’orina o la sang. L’acció de la gravetat i el pas del temps acabaven proporcionant al metge els sediments que després eren observats amb el microscopi. Aquest, però, era un procés llarg i força ineficaç.
L’enginyer Laval perfeccionà la seva invenció, incorporà la força del vapor i creà una companyia a Estocolm el 1883, tot donant a conèixer arreu del món industrial els seus models. Laval també desenvolupà els primers models de separadors manuals. L’aparició i desenvolupament de les primeres centrifugadores va contribuir a la transformació de les pràctiques mèdiques en el trànsit al segle XX, tot consolidant el laboratori com a lloc de producció de coneixement científic. Aquests primers aparells, manuals, treballaven a baixa velocitat. Fet que els féu més emprats en les anàlisis urinàries. El metge guanyà aleshores eficiència en examinar el sediment, sobretot l’orina, només obtenir l’espècimen. En el cas de la sang, els exàmens es limitaren inicialment a la determinació de la quantitat d’eritròcits, a partir del seu nombre i pigmentació, i a l’obtenció d’un valor numèric, anomenat hematòcrit, en una mostra concreta. L’aplicació mèdica de la centrifugadora es generalitzà en les primeres dècades del segle XX gràcies a la incorporació de l’electricitat i de reòstats que permeteren aconseguir diferents velocitats.
Des del 1923, un altre suec, el químic Theodor Svedberg, concretà els seus estudis sobre l’augment de rotacions amb la fi de separar partícules més petites en la creació de la ultracentrifugadora. La rotació de l’aparell creava una gravetat 100.000 vegades superior a la normal. La recerca que informà aquesta contribució fonamental fou mereixedora del premi Nobel de química el 1926. Laultracentrifugadora analítica obrí pas a l’estudi dels coeficients de sedimentació de macromolècules a partir dels pesos moleculars, tot donant lloca nous aparells i noves aplicacions, sobretot en l’àmbit de l’aïllament i separació de biocompostos en la recerca biològica i bioquímica.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
