El desenvolupament de la fotografia al segle XIX introduí una nova manera d’observació de la malaltia que permeté una nova interpretació científica de la il·lustració mèdica. La fotografia esdevingué, de mica en mica, un element auxiliar de la clínica i la recerca biomèdica i la seva recepció tingué un caràcter més individual que no pas institucional. L’ús de la fotografia en medicina, com a mitjà de registre objectiu, qüestionà els arguments i judicis subjectius produïts al voltant de la malaltia. La fotografia es plantejà com a una nova veritat, tot representant l’objectivitat sorgida d’una rèplica vertadera de la pròpia realitat: un mirall amb memòria, tal com la va descriure el 1859 el metge nord-americà Oliver Wendell Holmes. La incorporació de la fotografia a la medicina, però, es produí lentament a causa d’obstacles tècnics i culturals. Les novetats tècniques es multiplicaren al llarg del segle, entre les quals destaquem aquí la fotografia estereoscòpica: l’estereoscopi i l’estereografia.
L’estereoscopi fou descrit (1838) i dissenyat (1840) per l’anglès Charles Wheatstone a partir de la seva explicació de la visió binocular, basada en la idea que la sensació de solidesa o de relleu —la tridimensionalitat— s’obtenia per la combinació en el cervell de dues imatges planes separades, bidimensionals i monoculars, d’un objecte, observades alhora amb un ull cadascuna mitjançant dos miralls situats en angle recte. L’aparell permetia per tant una il·lusió òptica, la fusió en una imatge de dues imatges percebudes des d’angles diferents per cada ull. Les cartes estereogràfiques més comunes foren fetes amb paper d’impressió a l'albúmina; també el vidre, en diferents mides, fou emprat per a l’obtenció de positius estereoscòpics.
L’aparell adquirí ràpidament un caràcter popular i esdevingué un dels instruments que passaren aformar part de l’entreteniment i diversió social. A banda d’això, en medicina, l’estereografia tingué una acollida rellevant. En part, a causa de les característiques de l’aparell que consistien, segons Holmes, en la sensació de relleu, l’escala natural i el detall proporcionats per una experiència d’exploració íntima, facilitada per una confortable màscara aïllant que feia possible la "sorpresa" del descobriment de la tercera dimensió. També, és clar, pel fet de ser una innovació tecnològica econòmica i accessible.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
