A la primavera de 1876, la localitat sueca de Lagerlunda fou escenari d’un terrible accident ferroviari. Això estimulà la curiositat del fisiòleg A. F. Holmgren qui confirmà que alguns dels treballadors de la línia Uppsala-Gabole patien anomalies en la visió dels colors. Holmgren examinà la percepció cromàtica tot fent que l’individu assenyalés les troques de llana segons les indicacions de color fetes per l’expert. La comunitat científica sueca aprovà el test, que es prescriví com a obligatori en els exàmens dels treballadors de les línies ferroviàries i marítimes del país. La preocupació per aquest tema havia portat a recomanar, en les conclusions de la secció d’oftalmologia del congrés mèdic internacional celebrat a Brussel·les el 1875 la no acceptació de treballadors afectats de "cromatopseudòpsia".
La visió dels colors ja havia interessat el químic J. Dalton (1794), qui contribuí al conegut i poc satisfactori concepte de daltonisme. La popularitat del test de Holmgren va raure en la simplicitat tècnica i senzillesa del disseny. També en el seu fonament científic, avalat per la teoria tricromàtica de la percepció del color feta per T. Young (1802) i demostrada des l’òptica psicofisiològica per H. von Helmholtz (1850). La teoria assenyalava l’existència de tres partícules a la retina susceptibles de percebre els colors vermell, blau i verd, i explicava que un defecte a una d’aquelles podia causar problemes en la percepció d’un color primari o de qualsevol altre que tingués el concurs d’aquells. El nord-americà W. Thomson (1879), deixeble de Helmholtz, simplificà el test, tot reduint el nombre de colors i troques.
Alhora, altres mètodes es desenvoluparen, basats en diagnòstic qualitatius, centrats en l’anàlisi del nom o elecció dels colors, del contrast de les ombres dels colors o de la mesura de l’agudesa visual cromàtica. El més destacat fou el de les proves i socromàtiques creat per J. Stilling i A. R. Von Reuss (1878), basat en la teoria expressada per E. Hering (1878), que afirmava l’existència de cèl·lules oposades en la percepció del color, i que després serví per a la creació dels tests pseudoisocromàtics de cartes d’Ishihara o de fitxes de Farnsworth i Munsell.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
