Aquesta peça forma part d'una col·lecció de més de 200 preparacions anatòmiques que, tot representant diversos aspectes de l'anatomia normal, patològica i comparada del cos humà, es conserven al Museu. La Venus ha estat una incorporació recent al Museu, procedent de la càtedra d'Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Amb motiu de l'exposició commemorativa del 600 aniversari de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau, l'equip de restauració del Museu de la Ciutat, encapçalat per Montserrat Pugès i Laia Fernández, aconseguí millorar l'estat de conservació de la Venus amb uns resultats espectaculars.
Resulta difícil fixar amb exactitud l'origen i la data de realització d'aquesta peça, si bé no hi ha dubte que ens hem de situar al segle XIX. Fou a les primeres dècades d'aquella centúria quan les Venus anatòmiques adquiriren una gran popularitat als museus anatòmics europeus. Això es fonamentà en el fet que l'exhibició de figures anatòmiques de cos sencer permetien divulgar coneixement, sense gaire esforç per part de l'observador, mitjançant una representació precisa de la natura. Aquests elements es troben a la Venus Anatòmica, que mostra una evident bellesa exterior, combinada amb el rigor anatòmic dels components interns del cos humà, traslladats a partir dels coneixements mèdics adquirits en la pràctica de la dissecció. De fet, la realització de preparacions anatòmiques, efectuades a partir de diversos materials, sempre cercà dos objectius bàsics, cenyits a aspectes pedagògics i, en menor mesura, artístics o estètics. La persistència en el temps d'aquesta forma de representació artificial de l'anatomia humana ens recorda el paper complementari de comprensió pedagògica que tingueren aquestes preparacions a les facultats de medicina, on l'expert anatomista dirigia el treball de l'artista modelador.
En el cas de la Venus Anatòmica els objectius conflueixen: educació i entreteniment. Mitjançant un intens realisme, la dona que trobem jau en una posició de descans i convida a l'observador a apropar-s'hi. El nu femení constituïa un pretext per a l'exhibició pública i tot evitant la incorrecció moral aconseguia atraure un major nombre d'observadors. Com a d'altres models semblants preservats a museus europeus, com ara Florència o Viena, la dona que reposa és una dona embarassada que permet accedir a l'interior del seu cos mitjançant disseccions successives que porten fins el fetus. L'objectiu d'il·lustrar a un públic ampli i no especialitzat s'aconseguia així a partir d'una representació de la natura, aquí viva i natural, basada en la construcció d'un tipus humà perfecte, el de la bellesa de Venus.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
