Les idees al voltant dels gèrmens van demostrar la importància creixent de la ciència en la medicina i del treball al laboratori. En el procés d’emergència de la bacteriologia o microbiologia, desenvolupat des de mitjan segle XIX, les idees i mètodes de la física i de la química aplicades al món de la indústria del vi, de la seda o de la llet ajudaren a definir conceptes en medicina: generacióespontània, fermentació, microorganismes, vacunació, esterilització, etc.
El laboratori esdevingué un dels espais clau en la producció de nou coneixement. La medicina experimental que es portà a terme en aquells llocs va tenir un base material definitiva. Els laboratoris esdevingueren l’espai on totes les variables havien de ser controlades. Als dedicats a la bacteriologia, els principis de l’esterilització, o destrucció de tots els microorganismes presents a matèries primeres o a aparells i instruments emprats en els procediments tècnics experimentals, imposaren noves pràctiques.
Els procediments d’esterilització es dividien en químics, mitjançant agents antisèptics, i físics, que alhora es classificaven en tèrmics, mecànics i lumínics. Els tèrmics eren els més emprats tal i com palesaven els estudis sobre els límits de la resistència tèrmica dels bacteris. Els altres tingueren sovint un paper complementari de l’esterilització tèrmica: els mecànics basats en la pressió ola filtració i els lumínics que empraven els raigs ultraviolats.
Els procediments tèrmics també es dividien en dos grups, si bé des d’un punt de vista instrumental coincidien en el fet de separar o aïllar un espai interior tancat, amb unes condicions tèrmiques controlades, d’un espai exterior contaminat. Mitjançant la calor seca, les estufes eren recomanables per l’asèpsia d’instrumental de vidre, metall, cotó, filtres, taps, etc. La calor humida podia utilitzar diferents dissolvents volàtils, però sobretot emprà l’aigua, ja que aquesta a alta temperatura passava, per osmosi, mitjançant les membranes cel·lulars bacterianes, provocant la mort dels microorganismes. Això s’aconseguia mitjançant la immersió dels objectes en banys d’aigua a alta temperatura, però sobretot gràcies a l’ús d’instruments capaços de treballar amb vapor d’aigua a pressions elevades, coneguts sota la denominació d’autoclaus, que no eren sinó calderes metàl·liques de vapor, de parets resistents, tancades de manera hermètica amb una tapa i claus o vàlvules de seguretat. Un procediment ideat ja al segle XVII, perfeccionat sota l’onada asèptica del segle XIX i present des d’aleshores a tots els laboratoris mèdics o farmacèutics, així com d’altres espais, com ara sales d’esterilització, sales d’operació, etc.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
