La formació de les especialitats mèdiques es produí com a conseqüència del desenvolupament de tècniques diagnòstiques i, en alguns casos, quirúrgiques, que permeteren l’autonomia i institucionalització d’àrees específiques de les ciències mèdiques. De manera progressiva, aquest fou el cas de l’oftalmologia, l’urologia, l’oto-rino-laringologia, la tisiologia, l’endocrinologia, la neurologia, la cardiologia, la dermatologia, l’anestesiologia, entre altres.
La col·lecció d’instruments del museu il·lustra aquest fenomen de constitució de disciplines mèdiques a Catalunya. A tall d’exemple, en oftalmologia, des de la col·lecció d’ulls del segle XVIII fins l’instrumental quirúrgic i exploratori del segle XX, passant per aparells diversos, com ara l’optòmetre, l’oftalmòmetre, el refractòmetre, el pupil·lòmetre, el campímetre, el tonòmetre, l’estesiòmetre o l’oftalmodinamòmetre. Un recorregut evolutiu que la col·lecció del museu també permet practicar amb altres especialitats mèdiques.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
