L’aplicació de la terapèutica física al tractament de les malalties es produí a partir del segle XVIII amb l’ús de l’electricitat estàtica i la invenció de màquines electrostàtiques. Fou, però, al segle XIX quan els coneixements de la física, en concret de l’electricitat dinàmica, permeteren la consolidació de l’electroteràpia i l’electrofisiologia modernes.
La col·lecció del museu presenta un interessant conjunt d’artefactes que mostren l’evolució de les tècniques amb aparells experimentals i terapèutics diversos, que proporcionaven la creació de corrents constants, d’inducció, galvano-faràdiques combinades o d’alta freqüència. També els aparells terapèutics desenvolupats durant el primer terç del segle XX com els de diatèrmia i els d’ona curta, que donaren lloc a la producció d’un mobiliari electroterapèutic domèstic.
Altres aparells hi són presents a la col·lecció, com ara l’ozonitzador per a inhalacions terapèutiques. En contrast, però, l’ultrasonografia i l’emissió de diferents formes de radiació terapèutiques tenen, en aquest moment, un pes menor al museu.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
