Objectes

Els tres lustres que van seguir a la descoberta/invenció del raigs X per part del físic germànic Wilhelm Röentgen van posar de manifest, d’un costat, l’extensió global i la solidesa de la física i de l’electricitat mèdica i, d’altre, el desenvolupament progressiu i complementari de la construcció d’aparells i de coneixement mèdic.

A Barcelona, la rèplica de la descoberta de Roëntgen feta a finals de 1895, va tenir lloc el febrer de 1896 en dues seus universitàries. Una d’aquestes fou la facultat de medicina i Cèsar Comas, encara estudiant, va ser un dels protagonistes. Poc temps després, al costat del seu cosí i també metge Agustí Prió, van crear el 1898 un gabinet mèdic-röntgenològic al carrer Fortuny 13, traslladat més tard a la Gran via de les Cort, 613, a tocar del passeig de Gràcia. Des d’aquell moment, el gabinet oferia 'radioscopia, radiografia, radioterapia, Instalación transportable para exploraciones a domicilio'. I al llarg del temps, els cosins s’anunciaven com 'röntgenologos de la Facultad de Medicina, de los Hospitales de Santa Cruz y de Nuestra Señora del Sagrado Corazón, de la Casa de Maternidad y Expósitos, del Patronato de Cataluña contra la Tuberculosis, de las Compañías de Seguros Hispania, Zurich, Anónima de Accidentes, Caja de Previsión y Socorro, Mutua de Contratados y Maestros Albañiles, etc'.

Des del 1900, Cèsar Comas es va fer ressò a la Revista de Ciencias Médicas de Barcelona de l’activitat congressual internacional relacionada amb la röntgenologia. En aquest sentit, el llistat de noms resulta prou significatiu de la complexitat que suposava la contribució d’aquesta tècnica a la configuració de coneixement mèdic. Així, Comas recollia notícies de congressos internacionals de fisioteràpia i radioteràpia, de medicina interna, de radiologia i d’electricitat, d’electricistes, i també de societats professionals, com ara l’associació americana d’electroteràpia, la societat röntgenològica de Berlin, l’associació mèdica britànica, l’associació francesa per al progrés de les ciències o el sindicat francès de metges electròlegs i radiòlegs. I, és clar, dels congressos internacionals d’electrologia i radiologia mèdiques, des del primer fins al cinquè, celebrats a Paris (1900), Berna (1902), Milà (1906), Amsterdam (1908) i Barcelona (1910).

De bona part dels congressos i reunions acadèmiques esmentades i, sense dubte, de tots cinc congressos internacional d’electrologia i radiologia mèdiques, l’organització dividia l’activitat en dues modalitats complementàries: presentació i discussió de ponències i comunicacions orals i exposició de materials röntgenològics. La pràctica no constituïa una novetat, i de fet tenia les seves arrels en les pràctiques expositives internacionals relacionades amb la ciència, la tècnica, les arts i les indústries des de mitjan segle XIX. En qualsevol cas, les trobades esmentades van permetre exhibir instal·lacions, instrumental, col·leccions de tubs, accessoris i plaques röntgenològiques elaborades per instituts electrotècnics i companyies de fabricants, entre les quals destacaven pel seu volum les franceses i les germàniques, seguides d’altres constructors anglesos, neerlandesos i nord-americans. El congrés de Barcelona va posar de manifest la feblesa constructora local. Així, només un constructor, la Casa Prieto, va mostrar aparells propis.

Els règims d’exhibició de la röntgenologia en aquells congressos demanda més reflexió i recerca. En el cas de Barcelona hi van tenir lloc dues presentacions singulars l’any 1910. D’un costat l’enginyer manxec Mónico Sánchez va mostrar diversos aparells, material i tubs electrofísics i, de manera especial, l’”Aparato portàtil de Rayos X Sánchez”, en dues maletes, de només 8 kg, adaptable al corrent elèctric domèstic i útil per a la röntgenologia, la diatèrmia, el galvanocauteri i l’ozonoteràpia –un d’aquells aparells es mostra aquí, procedent de la col·lecció del MHMC. Els aparells procedien de la Sanchez Electric Company de Nova York i estaven representats a Barcelona pels comercials Edmundo i José Metzger, jueus d’origen suís, ubicats a la ciutat des del 1905. Aleshores estava en construcció a Piedrabuena el Laboratorio Eléctrico Sánchez. D’altre, una espectacular col·lecció de röntgenografies clíniques elaborades per Comas i Prió tant a la facultat de medicina com al seu gabinet privat, així com de fotografies de les seves demostracions del 1896, de les seves presentacions en diferents esdeveniments des del 1900 i de les instal·lacions tècniques dels dos gabinets esmentats. Al seu costat, també s’exhibiren les col·leccions d’altres radiòlegs de Barcelona –F. Darder i Ramon Torres Carreras– i de Madrid –J. Ratera i Mateo Milano.