Objectes

Ja fa uns anys que gràcies a les recerques de Carles Hervàs i Manuel Cahisa disposem d’un estat dels fabricants i comerciants d’instruments mèdics a la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XIX i XX. No obstant això, encara som lluny de tenir un coneixement precís sobre les activitats de les botigues de Clausolles, Ganzer, Fornells, Homet i Cia, Figueroa i Carol, José Dalmau, Tort i Carcasona, Francisco Iranzo, Josep Cabré, Jesús Feliu, Magrinyà o la Sociedad Anónima Prieto, per esmentar només uns pocs d’aquells constructors i distribuïdors de tecnologies mèdiques.

Després de la Guerra Civil espanyola, i fins els primers anys de la dècada de 1950 la dictadura franquista va estar marcada per un aïllament que es traduí en un període de terrible misèria social i d’autarquia econòmica. En aquest context, i aquí manllevarem cites del text que vam demanar a Carles Hervàs per a la secció que el MHMC tenia al butlletí SIC del COMB del desembre de 2005, “la impossibilitat de disposar del material més avançat va promoure la seva substitució per rèpliques i reproduccions fetes per industrials i empresaris locals. Entre els fabricants de material mèdic, a Barcelona va assolir un gran prestigi l’establiment de José Herrera, Industria de Material Médico–Quirúrgico, fundat l’any 1923. La seva botiga del carrer de Provença, situada molt a prop de la Facultat de Medicina va fornir d’instrumental i material sanitari a moltes generacions de joves metges”. Herrera no només era un hàbil artesà, fabricant de diferents estris, originals, a petició dels metges barcelonins, sinó també un fidel reproductor d’instruments estrangers.

L’objecte que utilitzem aquí “tracta d’una rèplica de l’inhalador de Freedman, un dispositiu descrit l’any 1943, fabricat inicialment per la British Oxygen Co. Ltd. i molt utilitzat en l’analgèsia del part. En el seu Tratado de Obstetricia de 1949 Santiago Dexeus Font (1897-1973) afirma que amb cloroform i especialment amb tricloroetilè va resultar una eina molt útil per practicar la denominada anestèsia a la reina, és a dir, l’administració durant el treball del part d’una dosi analgèsica d’un anestèsic coincidint amb les contraccions de la matriu. La peculiaritat d’aquest aparell és que es tractava d’un autoinhalador, és a dir, era la mateixa partera la que s’autorregulava la profunditat de l’anestèsia”.

Són nombrosos els objectes preservats a la col·lecció del MHMC construïts per fabricants locals a partir de la reproducció fidel d’instruments estrangers. La pràctica de la còpia va anar més enllà del període autàrquic franquista fins arribar als anys 1980. Es tracta d’una indústria poc coneguda, reclosa als tallers ja desapareguts del Poblenou.