Objectes

Quan es creà la societat Construcciones Roentgen Ibéricas Sociedad Anónima, més coneguda com CRISA, a la Barcelona de 1941, la radiologia ja era una especialitat mèdica completament consolidada. Des de la recepció immediata dels RX i les primeres demostracions experimentals el febrer de 1896, el maneig dels raigs es va obrir pas entre els professionals, tot ajudant a conformar els coneixements visuals de la cirurgia, la ginecologia, la urologia, l’aparell digestiu, la dermatologia, etc. I també els usos en terapèutica física.

A Barcelona, en el primer terç del segle XX, s’esdevingué la figura del radiògraf. La nova tecnologia va permetre desenvolupar un coneixement i unes tècniques que van obrir pas a la creació de gabinets radiològics i de terapèutica física tant a les consultes de metges particulars com a hospitals, de les primeres càtedres universitàries, de revistes i monografies especialitzades, de constitució de noves associacions professionals i a la celebració de congressos i reunions nacionals i internacionals. També a un nou mercat tecnològic, amb fabricants locals –com ara les cases de fabricació i venda Prieto o Hartmann–o internacionals com ara les berlineses Reiniger-Gebert-Schall A.S. i Rodde, la francesa Gaiffe o la novaiorquesa firma de Mónico Sánchez coneguda com la Sanchez Electric Company.

Al febrer de 1941, quan va tenir lloc la constitució notarial de CRISA, la crisi econòmica de postguerra no havia fet més que començar dues dècades d’autarquia, de depressió en la producció i absència de matèries primeres. En temps de guerra, el context imposava altres prioritats als aliats de l’Alemanya nazi. El principal accionista de CRISA, també el seu primer president, fou el cirurgià Joan Puig-Sureda. Al seu costat hi eren Aida Caffulli –vídua del metge radiòleg Francesc Serra–, Albert Mosella –perit industrial i representant de la casa Prieto–, Víctor Riu –empresari i conseller de Carburos Metálicos–, Jaume de Semir –advocat– i Ramon Sala Parés –farmacèutic i amo de Laboratorios Sala Parés. La història de CRISA està per fer: només tenim constància d’una primera aproximació a la Trobada de la SCHCT del 2008.

Durant dues dècades, CRISA va produir tubs de RX que van arribar arreu del mercat espanyol, a centenars de domicilis de metges amb aquesta tecnologia a les seves consultes domèstiques. Les col·leccions del MHMC preserven uns quants d’aquests tubs de raigs X procedents d’aquelles consultes particulars de metges. En aquell període, la fabricació va barrejar la recerca enginyeril –van arrencar un departament de recerca i desenvolupament–, l’expertesa artesanal –com ara en la fabricació dels tubs bufats de vidre de borosilicat– i la producció fabril. A partir dels anys 1960, a CRISA van produir els equips Rodix, composats de tub i cuirassa de protecció en baquelita. Els tubs d’ànode fix van passar aleshores a tenir un ànode giratori. La producció de CRISA es multiplicà vuit vegades en aquest període. I això malgrat la competència internacional, entre d’altres la CGR francesa.

La davallada de la tuberculosi i els canvis en les pràctiques mèdiques en la dècada dels 1970 es van traduir en una reducció de vendes, en la cerca d’un mercat exterior –a Portugal, Marroc i Amèrica del Sud– i en la introducció d’altres línies de fabricació –com ara la fabricació de làsers de diòxid de carboni per a aplicacions industrials i mèdiques. Aquest canvi de rumb del negoci s’ha traduït en la reducció del personal de CRISA de manera constant dels més de 50 treballadors el 1986 a menys d’una desena el 2008. L’empresa CRISA encara continua activa a Barcelona, al barri del Baró de Viver des de les Olimpíades, i a la seva seu encara conserven una part de la documentació històrica.