L’electroencefalògraf (EEG)

L’ELECTROENCEFALÒGRAF(EEG) I LA CERCA DE SIGNIFICATS DE L’ACTIVITAT ELÈCTRICA DEL CERVELL ABARCELONA, 1940S-1980S

Aquest EEG -que es pot veure a l’exposició Cervell(s) del CCCB– de la col·lecció del MHMC, model “Reega-minihuit-TR” de 8 canals, és un instrument fabricat a França per Alvar Electronic, a primers dels anys 1960. La companyia s’havia creat feia poc, el 1954, i s’havien especialitzat en aparells de radiologia i electrònica mèdica. El metge neurofisiòleg Jesús Diniel va comprar el 1969, tot just un any després d’acabar la carrera, i el va emprar a la seva consulta privada com a eina diagnòstica fins a finals de la dècada de 1980, ja superat per altres mitjans diagnòstics.




El camí d’entrada d’aquest instrument a Espanya porta a 1938 i els primers anys 1940, sota la influència de la tecnologia i interessos de l’Alemanya nazi. Burgos, primer, i ja un cop acabada la guerra civil, Barcelona, esdevenen centres de recepció. Els Estats Units passen a ser els proveïdors d’EEG en temps d’autarquia, quan metges i tècnics experts en electromedicina són capaços de replicar i modificar els models estrangers. Aleshores, l’EEG es fa un lloc progressivament als hospitals de Barcelona i fisiòlegs, internistes, neuròlegs, cirurgians i psiquiatres experimenten, enregistren i publiquen resultats. Els experts s’organitzen i es creen societats professionals el 1949. En la dècada de 1950, l’EEG s’estén per tot el país. França esdevé llavors un altre proveïdor de tecnologia. El famòs Tratado de Medicina (1952) dirigit per A. Pedro Pons és bona mostra de la consolidació teòrica de la pràctica de lEEG.

En desc(obrir) aquest instrument cal preguntar-se com arriba a Barcelona; com s’aprèn el seu ús i la lectura dels registres; qui repara o manipula l’instrument; i quines relacions de treball hi ha entre metges, tècnics experts en electromedicina i comercials o distribuïdors; com s’estableix el paràmetre de normalitat elèctrica del cervell; quins són els usos de l’aparell (detecció d’epilèpsia, tumors cerebrals, funcionalisme cortical de processos metabòlics i infecciosos); en quins espais de la ciutat es fa un lloc i quins canvis organitzatius suposa en el servei o departament; com es formen els metges o persones expertes que el manipulen; com es construeix el coneixement que propicia la configuració d’una disciplina o especialitat mèdica i també el d’una comunitat professional en la forma de creació d’una societat acadèmica i també d’assignatures, cursets i monografies específiques; quina és la vida de l’EEG a partir dels anys 1980 davant l’arribada de tècniques que permeten l’obtenció de neuroimatges morfològiques i funcionals; on són els registres electroencefalogràfics practicats durants aquelles dècades a la ciutat; què se n’ha fet dels diferents EEG que van arribar a Barcelona.