Objectes

No tenim notícia si el filtre de bacteris va tenir una acceptació popular i un ús domèstic a la Barcelona de finals del segle XIX, quan la immigració era el principal factor de creixement demogràfic de la ciutat industrial i les condicions sanitàries dels densificats pisos i barris obrers eren molt precàries. Una ciutat que, alhora, creixia en nombre d’immobles i urbanització de carrers a l’Eixample i més enllà. Han reflexionat sobre aquesta qüestió J.M. Puigvert i Antonio Buj Buj a la Revista Crítica Urbana (Vol. V, núm. 26. Desembre 2022, monogràfic sobre “Hàbitat i Salut”).

En el context de formació de la medicina bacteriològica del darrer terç d’aquella centúria, el treball experimental de Charles E. Chamberland (1884), membre de l’equip de Louis Pasteur al seu institut de recerca, va mostrar que, en el pas d’un líquid amb bacteris a través d’un tub de porcellana sense esmaltar, els bacteris quedaven retinguts i el líquid filtrat resultava estèril. El filtre, que es va patentar i comercialitzar de manera immediata, va tenir una doble vida a partir d’aquell moment. Va servir com a mètode per a desenvolupar la teoria bacteriològica al laboratori, tant per a la producció de solucions estèrils com per a l’establiment de la capacitat tecnològica per a determinar l’existència de vida patògena no visible (els anomenats “virus filtrables”). I també com a tecnologia domèstica, anunciada a les dues bandes de l’Atlàntic, i incorporada a les aixetes de cases particulars, hotels i restaurants, i recintes d’exposicions internacionals, com ara la de Chicago en 1893.

La medicina bacteriològica va tenir un ressò públic a la ciutat de Barcelona de manera immediata, tot i que prou limitada, ateses les condicions socioeconòmiques i polítiques dominants: una afer municipal complex amb una dotació pressupostària insuficient i uns interessos privats en els àmbits de la construcció immobiliària, de la provisió d’aigües, dels usos empresarials de la femta humana, etc. Malgrat tot, en el context de l’epidèmia de còlera de 1885 i de la imminent celebració de l’Exposició Universal de 1888, la ciutat es va dotar d’un laboratori microbiològic, va aprovar unes noves ordenances municipals amb un fort arrelament en el paradigma microbià que van servir per a crear un cos mèdic i veterinari municipal, va impulsar la construcció de fonts públiques amb l’ús de ferro colat, i també d’urinaris, va regular la provisió d’aigua per al rec de carrers i de l’arbrat públic, i per a l’extinció d’incendis, i va ordenar la creació de mercats d’aliments i d’un nou escorxador amb provisió d’aigua per a poder executar les feines pròpies d’aquests establiments. En el canvi de segle, mentre les anàlisis d’aigües eren poc significatives –12 el 1903 i 124 el 1907– les desinfeccions públiques es van multiplicar en milers. L’acció municipal es va fer visible a partir de la compra de carros i estufes de desinfecció, i de pulveritzadors o fumigadors, i el lleixiu va esdevenir un dels instruments de la construcció de la cultura higiènica domèstica de les classes populars.

Advertisement for a water filter fitment for a water tap.

Dated early 20th century. (Photo by: Universal History Archive/Universal

Images Group via Getty Images)