Autoinjectable Rapide
GUERRA I SANG. LA CULTURA MATERIAL DE LA TRANSFUSIÓ SANGUÍNIA. DURAN JORDÀ I L’AUTOINJECTABLE RAPIDE
La
Revista de Sanidad de Guerra publicava el desembre de 1937 un article de Frederic Duran Jordà
sobre les tècniques i instrumentació per a la pràctica de la transfusió de sang, segons la venien desenvolupant des de l’estiu de 1936 al Servei de Transfusió de Sang de Barcelona. Tant la revista –que vam digitalitzar en el marc del projecte premsamedica.cat i lliurar de manera gratuïta a l’hemeroteca científica de l’IEC– com l’article en qüestió són de gran importància per a l’estudi de la medicina de guerra i dels progressos en matèria de transfusió sanguínia forçats per aquella dramàtica conjuntura.
La cultura material de la transfusió sanguínia en temps de la Guerra Civil Espanyola i la seva influència en la medicina britànica ha estat estudiada recentment per
Linda Palfreeman i Peter H. Pinkerton. Aquí volem prestar atenció a l’
autoinjectable Rapide (MHMC-1352), donat al MHMC pel metge transfusionista
Manuel Miserachs, i que ja apareix com a superat a l’article de Duran Jordà esmentat.
Es tracta d’una ampolla que conté una solució de 25cc de plasma humà. L’ampolla té unes senzilles característiques especials: només calia escalfar-la breument de manera indirecta, penjar-la de manera vertical, trencar la tija de vidre, buidar d’aire i tancar amb el regulador, fer la punció al receptor i obrir lentament el regulador. L’objecte va formar part d’un conjunt de tècniques més complexes que anaven des de la creació i organització d’un banc de donants –fonamentalment format per dones, dins de l’
Agrupació de donadors de sang de Catalunya (que comptava amb més de 4.500 dadors el desembre de 1937; 1.200 dels quals ferroviaris)–, la pràctica de la sagnia (el mes d’octubre de 1937 s’havien aconseguit 370 extraccions i poc més de 120 litres de sang), la determinació dels grups sanguinis i la pràctica de proves serològiques per detectar malalties venèries, i tot un seguit de tècniques de filtrat, conservació química, refrigeració entre 2 i 4 graus centígrads, transport al front en camions frigorífic i distribució a les unitats en trens-hospital o hospitals de campanya. A l’article esmentat, l’autoinjectable s’ha transformat en una ampolla de dos compartiments, a l’inferior 400 cc de sang estanca i al superior el gas compressor sotmès a una pressió de 2 atmosferes.
Els metges Wenceslau Dutrem, Serafina Palma i Frederic Duran Jordà, tots tres comunistes, van organitzar el Servei de Transfusió de Sang STS) de Barcelona amb el suport del seu partit, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El STS va entrar a formar part del Consell de Sanitat de Guerra com a Servei de Transfusió de Sang al front d’Aragó des del mes d’octubre de 1936, amb una primera tramesa de 7 litres de sang i al llarg d’aquest període havia practicat prop de 4.000 extraccions, uns 1.220 litres de sang.
L’embolcall de l’autoinjectable Rapide i el full informatiu que conté indiquen els noms d’aquestes organitzacions i les instruccions d’ús. Duran Jordà és recordat des de fa uns anys en donar el seu nom al
BST, Banc de Sang i Teixits.