Espectroscòpia i medicina

L’espectroscopi fou un instrument creat pels volts de 1860 gràcies al treball del professor de química Robert W.E. Bunsen (1811-1899) i del professor de física Gustav Robert Kirchhoff (1824-1887). Els professors es demanaven com es podia emprar la llumen l’anàlisi química i amb els seus experiments mostraren que la línia espectral de la llum emesa per un element químic, sotmès a una alta temperatura, era només pròpia d’aquell element. Amb això van proporcionar un mètode senzill d’anàlisi química qualitativa mitjançant l’ús de la llum. L’interès mostrat per químics, fisiòlegs, astrònoms i constructors d’instruments científics fou immediat. La disseminació de l’espectroscopi fou ràpida gràcies sobretot al seu senzill fonament teòric, basat en el procés deseparació de la llum blanca visible en diferents colors. És a dir, la producció de la dispersió de les radiacions lumíniques mitjançant l’ús de prismes de vidre. L’espectroscopi de tres braços de Bunsen i Kirchhoff adquirí gran popularitat, esdevenint un instrument d’ús didàctic i experimental als laboratoris d’escoles, universitats i hospitals en el trànsit cap al segle XX.

En fisiologia animal, els estudis experimentals mitjançant l’espectroscopi foren nombrosos en els anys 1860 i 1870, centrats sobretot en l’estudi de les matèries colorants dels humors, en els espectres d’absorció de la sang, labilis, l’orina, etc. Així, a tall d’exemple, l’espectre d’absorció de la sang fou estudiat a través de l’espectroscopi pel metge germànic Ernst Felix Hoppe-Seyler (1825-1895), director dels laboratoris de l’Institut de Patologiade la Charité de Berlin, creat per Rudolf Virchow (1921-1902), i professor de química aplicada a la Universitat de Tübingen. El 1862 Hoppe-Seyler descriví l’espectre d’absorció del pigment vermell de la sang, assenyalant dues bandes d’absorció de la llum verda i blava i encunyant el terme hemoglobina. El físici matemàtic irlandès Georg Gabriel Stokes (1819-1903), professor a Cambridge, descriví el 1864 com tractant l’hemoglobina amb un agent reductor, un metall, s’observava la transformació del vermell escarlata en vermell púrpura i la modificació de les bandes d’absorció. De nou, en contacte amb l’aire, l’oxigen, la solució reduïda adquiria el color i l’espectre d’absorció original. Hoppe-Seyler anomenà el 1864 aquests dos estats del pigment hemoglobina i oxihemoglobina.