Viscositat sanguínia

La complexitat compositiva de la sang ha impedit que les lleis de la física dels fluids tinguin una aplicació exacta. Això ha estat fonamental en tractar de determinar la viscositat sanguínia, és a dir, la resistència al moviment oposada entre les seves molècules. La complexitat de l’estudi de la viscositat augmenta si es considera la deformació i el diàmetre de les artèries i llur influència en el model de circulació. Malgrat això, durant bona part del segle XX, la determinació de la viscositat sanguínia i llur relació a la clínica fou desenvolupada en el marc de la viscosimetria, en bona mesura mitjançant l’ús del viscosímetre de Hess.

El suís Walter Rudolf Hess (1891-1973) va viure des de petit en contacte amb instruments científics, en tenir un pare professor de física. Estudià medicina i s’incorporà a l’Institut de Fisiologia de Zurich, que acabà dirigint, tot desenvolupant treballs sobre hemodinàmica i l’estudi de la coordinació central del cervell. Els seus treballs li comportaren l’obtenció del premi Nobel de1949, compartit amb el neuròleg portuguès Egas Moniz.

Hess creà diversos instruments emprats en fisiologia experimental, tot destacant el viscosímetre, que aconseguí una difusió general. Aquest aparell es fonamentà en els treballs del fisiòleg francès Jean L. M. Poiseuille (1799-1869), que mostraren que la penetració d’un líquid en capil·lars del mateix calibre, a la mateixa temperatura i pressió, depèn de la seva viscositat. La llei de Poiseuille s’expressà en una equació i, en honor seu, la unitat de mesura de la viscositat dinàmica en sistema mètric cegesimals rebé el nom de "poise" (=1 g cm-1 s-1, 1/10 Pa s).

L’aparell de Hess consta de dos capil·lars, disposats horitzontalment, graduats de 0 a 5 i units en forma d’U amb una clau de tres vies i una comunicació a una pera de goma. El funcionament és senzill: aspiració independent a cadascun dels capil·lars de la mostra biològica fins arribar a una posició paral·lela i insuflació simultània fins arribar a un dels capil·lars la divisió 1. El valorde referència és aquí la densitat de l’aigua i així, la indicació llegida al capil·lar representa el valor de la viscositat relativa a la temperaturaambient. El viscosímetre de Hess fou útil en l’estudi de la fisiologia i clínica de la sang i de llur circulació. Foren determinats els valors normals de la sang total en l’home i la dona, així com els de la part plasmàtica de la sang, tot relacionant el nombre i dimensió dels seus components amb determinades alteracions patològiques, així com l’establiment de relacions amb els valors de la pressió sanguínia.