La mesura de l’hemoglobina

L’anomenat mètodede Sahli per a la determinació de l’hemogloblina, encara avui emprat en el diagnòstic de l’anèmia infantil als països poc desenvolupats, pren el nom del metge suís Hermann Sahli (1856-1933). Una de les seves contribucions als mètodes clínics i diagnòstics fou l’hemoglobinómetre (1902), fonamentat en el recurs a les tècniques colorimètriques. És a dir, aquelles mitjançant les quals s’intenta establir el valor de la concentració d’una substància en dissolució tot comparant el color d’aquesta dissolució amb el d’un patró o referència estàndard. El colorímetre és l’instrument que permet portar a terme aquest objectiu i es fonamenta en el procés d’absorció de la llum per un mitjà transparent colorat. Els estudis sobre les característiques i les propietats de la llum visible es desenvoluparen des del segle XVIII, tot introduint nous models teòrics al llarg dels segles XIX i XX. Malgrat la gran difusió del colorímetrede balanç (1868) de Jules Duboscq (1817-86), la seva incorporació als laboratoris hospitalaris d’anàlisis clíniques i bioquímiques no es produí fins el primer terç del segle XX, a partir sobretot de les anàlisis de petits volums de fluids biològics d’Otto Folin (1867-1934), alhora que es produïa el desenvolupament competitiu dels colorímetres fotoelèctrics i dels espectrofotòmetres.

Elshemoglobinòmetres clínics que presentem foren una adaptació pràctica dels coneguts colorímetres de dilució, centrada en el desenvolupament d’un mètode específic en l’anàlisi de la sang. Aquests instruments consten de dos tubs de vidre calibrats, el graduat recull la solució problema i l’altre la referència. En observar les radiacions de llum que els travessen, el registre s’obté a partir de la igualació dels colors, tot afegint un dissolvent no absorbent de radiació a la solució problema. Fet que fa augmentar l’alçada del líquid, mesurada en una escala graduada en percentatge de 0 a 140, mostrant el percentatge d’hemoglobina, el valor normal de la qual és 100. Sahli va partir i millorar de l’hemoglobinòmetre de dilució ideat el 1878 per Sir William Richard Gowers (1845-1915), tot modificant la imperfecta solució colorada tipus —glicerinapicrocarminada— per una dilució sanguínia, l’hemoglobina de la qual estransformava en clorhidrat d’hematina per l’acció d’una solució a l’1 per 100 d’àcid clorhídric. Poc després la solució referència fou substituïda per un vidre de composició i color inalterable a la llum i al pas del temps. Malgratla creació d’altres mètodes, l’hemòmetre de Sahli ha perdurat com a mètode diagnòstic a causa del seu caràcter econòmic, de la senzilla manipulació tècnica i d’una notable fiabilitat.