Cirurgia plàstica en temps de guerra

Poc després de creuar la frontera en les primeries de l’any 1939, el Dr. Pere Gabarró aconseguí els permisos necessaris per passar de Perpinyà cap a Anglaterra. A finals de febrer contactà amb Sir Harold Gillies, reputat expert en cirurgia plàstica. Malgratuna dilatada experiència com a cirurgià abdominal al servei de l’Hospital Clínic del Dr. Joaquim Trias i del Dr. Joan Puig Sureda, amb certa pràctica en una incipient cirurgia plàstica, i un dur exercici en cirurgia de guerra, el Dr. Gabarró fou acceptat en el servei del Dr. Gillies com a “dibuixant” i “observador”.

Com la major part dels metges aleshores refugiats a Anglaterra, no li fou concedida la inscripció al registre mèdic fins el setembre de 1942. Si bé des de finals de 1941, quan les necessitats del país van fer cedir la posició, se li va permetre treballar per als Emergency Medical Services del Ministeri de Salut. No obstant aquests i molts altres aspectes adversos, el Dr. Gabarró va saber aprofitar de manera excepcional la seva estada al costat dels grans mestres de la cirurgia plàstica –Gillies, Archibald McIndoe, Th. Pomfret Kilner i Rainsford Mowlem. Primer a Londres al seu costat, a diversos hospitals, i des del 1942 al Baguley Hospital i al Christie Hospital de Manchester, on hi exercí i esdevingué Senior Surgeon fins el seu retorn el 1947.

Les habilitats artístiques del Dr. Pere Gabarró foren paleses des del 1939 tal com van reconèixer els seus superiors a partir de les seves il·lustracions: dibuixos dels casos clínics i croquis de les fases operatòries. Un element fonamental en la història clínica de la cirurgia plàstica establerta per l’escola Gillies. El Dr. Gabarró també demostrà aviat un gran enginy i habilitat tècnica, si bé no la poder fer pública fins que marxà a Manchester, advertit a Londres per Sir Harold que a la seva unitat “the deviser was himself”. Gabarró ideà i dissenyà aleshores diverses tècniques, tot destacant una nova tècnica de fer empelts, en forma de tauler d’escacs o de segells, i un nou instrument per fer els talls de pell segons la dimensió necessària en cada circumstància. Aquestes tècniques foren comunicades pel Dr.Gabarró des del 1942 a la premsa mèdica –British Medical Journal, The Lancet, Proceedings of the Royal Society of Medicine, Surgery, Britisth Journal of Surgery- i en nombroses conferències i cursos internacionals al llarg de la seva vida.