Arxiu Fotogràfic de la Professió Mèdica

El projecte “Arxiu Fotogràfic de la Professió Mèdica”, iniciat des del Museu a finals del 2004 fins l’actualitat, constitueix una iniciativa que cerca el rescat, conservació, ordenació i difusió del patrimoni fotogràfic i fílmic produït a Catalunya sobre tema mèdic. Les 1.730 fotografies obtingudes fins el moment han estat catalogades en una base de dades específica, a l’abast dels investigadors.

Alguns dels temes de les imatges conservades al Museu són:

L'arxiu històric del Museu conserva documentació sobre constructors i comerciants d'aparells i productes fotogràfics de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, que indiquen la recepció i expansió d'aquesta tecnologia entre alguns metges catalans. Alguns dels noms comercials dels quals es conserven factures de compra, rebuts, comandes o inventaris són: Jaime Guiu, P. Agustí, Hermanos Partagàs, Agustín Vaqués, Antonio Jordá, Fernández y Carbonell, Antonio y Emilio F, dits Napoleón, de Barcelona, Paul Rousseau de Paris, Bernhard Machtl de Viena, Carl Zeiss de Jena, G. Guérot de Nevers, The Scovill & Adams Co. de Nova York, de la Sociedad Fotográfica Española, The Leto Photo Materials Co. de Londres, Ed. Bernaaert de Gante, Eduardo Gateau de València, Anthony's Photographic Bulletin, etc.
Les orles universitàries constitueixen una font excel·lent per tal de disposar de fotografies dels joves metges i metgesses llicenciats en medicina a la Universitat de Barcelona, així com dels professors i catedràtics. El Museu conserva un bon nombre d'orles universitàries, des de l'any 1865 fins els anys 1940. És un objectiu del Museu la cerca de noves orles per tal d'aconseguir una col·lecció més completa dels llicenciats en medicina catalans d'aquest període.
L'assistència a congressos, reunions i cursos mèdics internacionals ha esdevingut un signe inequívoc de la voluntat d'avançar en el coneixement de la medicina. No ha de resultat estrany, per tant, la participació catalana en una conjuntura decisiva per a la ciència del país a partir de l'empenta donada per la Mancomunitat, en especial en l'àmbit de la fisiologia i de l'oftalmologia. Les fotografies conservades al Museu sobre aquesta matèria donen compte d'aquella voluntat i participació.
El registre fotogràfic d'actes mèdics i quirúrgics resulta un document històric excepcional. El fons fotogràfic del Museu relacionat amb l'exercici de la medicina és destacable en aquest sentit i està constituït per la impressió dels diversos llocs de producció o aplicació de coneixement, on metges i cirurgians desenvoluparen la seva pràctica mèdica o quirúrgica, com ara dispensaris, laboratoris, aules, despatxos, quiròfans, instituts de recerca, sales d'hospital, clíniques, etc.
La fotografia, innovació tecnològica fonamental durant la segona meitat del segle XIX, esdevingué una de les noves formes de visualització de la patologia. L'ús de la fotografia en medicina com a mitjà de registre objectiu qüestionà els diversos arguments i judicis subjectius sobre el fenomen de la malaltia. La fotografia es plantejà com una nova veritat, representant de l'objectivitat. La incorporació de la nova eina a la medicina fou, no obstant, lenta en haver de superar un llarg camí d'obstacles tècnics i culturals. Des dels anys 1890, aquesta eina ja ocupà un important territori com a complement de l'observació clínica. La col·lecció de fotografies del Museu relacionades amb patologia general i realitzades per metges catalans és un bon exemple d'aquest procés
La fotomicrografia, fotografia a través del microscopi, trobà un espai de recepció i difusió pioner entre els metges i científics catalans de les darreries del segle XIX. Els treballs fotomicrogràfics predominaren entre els metges acostumats al treball amb el microscopi. Hi destacaren, sobretot, l'equip format per Jaume Ferran i Clua i per Innocenci Paulí, i també per Santiago Ramón y Cajal, especialistes en bacteriologia i histologia i experts en fotografia. El Museu no només compta amb una sèrie representativa d'aquest tipus de fotografies, sinó també amb documentació històrica que permet de comprendre aquells treballs en el seu context històric.
Una altra especialitat on la fotografia s'incorporà de manera gairebé immediata a la Catalunya de finals del segle XIX fou la dermatologia i, en especial, a l'àmbit de les patologies venèries de l'Hospital de Santa Creu de Barcelona. Com a d'altres especialitats mèdiques, el mitjà fotogràfic fou complementari de la tècnica del dibuix, entesos com a procediments per a enregistrar les patologies. El Museu disposa d'una mostra representativa de fotografies relacionades amb els progressos de la dermatologia catalana.
L'oftalmologia catalana del primer terç del segle XX comptà amb professionals que s'interessaren per la incorporació de mitjans gràfics i òptics, com ara els doctors Josep Antoni Barraquer i Roviralta i Francesc Bordàs Salellas. L'obtenció de fotografies esdevingué una eina molt útil en la formació d'històries clíniques i en l'estudi de les patologies oculars. El Museu disposa d'un interessant conjunt de fotografies, en especial de fotografies estereoscòpiques, d'aquest període. 
L'anatomia patològica es féu ressò del registre fotogràfic, com a mitjà complementari del dibuix, a l'hora d'obtenir, classificar i col·leccionar estructures orgàniques patològiques de manera sistemàtica. L'objectivitat d'aquest procediment, però, no desplaçà l'altre tipus d'enregistrament per raons de caire tècnic. El departament d'anatomia-patològica de la facultat de medicina, ubicada a l'Hospital Clínic de Barcelona, combinà amb profit ambdues tècniques al llarg del primer terç del segle XX. La col·lecció de fotografies que preserva el Museu en aquesta àrea és exhaustiva.
LL'estereoscopi, desenvolupat a mitjan segle XIX, es fonamentà en la idea de la visió binocular, tot mostrant que la sensació de solidesa s'aconsegueix mitjançant la combinació en el cervell de dos imatges planes separades, vistes alhora amb un ull cadascuna. L'instrument i les fotografies estereoscòpiques tingueren una difusió notable a Catalunya des de finals de segle: bé com a material terapèutic per a la correcció de trastorns oculars, bé com a mitjà d'enregistrament de patologies. La col·lecció d'aparells, basats en els models de Javal i de Schiötz, i de positius estereoscòpics de diverses especialitats mèdiques conservats al Museu és prou significativa.

La Instantaneidad
en fotografia