El registre del pols arterial

El fisiòleg francès Étienne-Jules Marey (1830-1904) representa un cas exemplar en la diversitat dels camins transitats per la recerca experimental francesa a mitjan segle XIX. L’empenta i la creativitat de Marey donà lloc a espectaculars resultats enl’àmbit de la fisiologia del moviment humà i animal. La seva recerca, així com els nombrosos instruments, òptics i mecànics, inventats per ell, ens mostren un home al bell mig de múltiples recerques, propagador del mètode gràfic i de les tècniques cronofotogràfiques i cinematogràfiques.

Ara ens volem centrar en l’esfigmògraf que il·lustra aquesta secció i que Marey donà aconèixer en la dècada de 1850. No fou fins als anys centrals d’aquell segle que els estudis del moviment del pols donaren nous resultats en el context de la recerca fisiològica experimental germànica. En concret, gràcies a Karl Vierordt(1854), qui dissenyà un instrument, que anomenà esfigmògraf, que permetia obtenir la inscripció gràfica dels batecs en el quimògraf acabat de crear per Carl Ludwig (1847). Marey conegué Ludwig a finals dels 1850 sota la impressió de la potencialitat explicativa del mètode gràfic. Dedicà els seus estudis de doctorat a l’aplicació del mètode en la circulació de la sang (1859) i l’any següent donà a conèixer el seu esfigmògraf, que millorà tècnicament el de Vierordt, corregí la translació al registre gràfic en un nou instrument portàtil i de fàcil maneig. L’esfigmògraf de registre directe es fonamenta en una palanca lleugera que actua com un ressort: un extrem descansa en l’artèria polsada i l’altre es connecta a un plomí. Mitjançant un mecanisme de rellotge, l’aparell mou un tros de paper a una velocitat uniforme, tot convertint els batecs en traços, en un registre gràfic.

L’aparell de Marey conegué un èxit indiscutible en l’àmbit de la fisiologia experimental, però molt menys en el de l’aplicació pràctica quotidiana. En part, això estava causat pel fet de competir amb una de les habilitats característiques de laprofessió: la palpació del pols. Un fet característic en la història de la producció i difusió d’innovacions tècniques en l’evolució de la medicina contemporània.