Esfigmomanometria o la mesura de la pressió arterial

La mesura de la pressió arterial en l’actualitat ens mostra que aquesta és una realitat completament domesticada. Un fet que ha transcendit l’àmbit expert per esdevenir una pràctica quotidiana a la domus del ciutadà. Als Estats Units en podem trobar aquesta tecnologia arreu, des dels supermercats als aeroports. Malgrat això, les pràctiques tècniques i les teories que les han sustentat han estat el producte d’una història molt propera. Una història gens fàcil i prou controvertida.

Des d’un punt de vista tècnic, el desenvolupament tecnològic que va experimentar aquest instrument s’arrelava en els laboratoris fisiològics de finals del segle XIX. Al llarg d’aquest període foren nombrosos els aparells que maldaren per mesurar la tensió arterial. Les tecnologies mèdiques han estat sovint el fruit d’una empresa col·lectiva. Aquest cas n'és una demostració: la mesura de la pressióes fonamentà d’un costat en l'estudi del pols a partir de l'empenta de la fisiologia experimental (esfigmografia) i, d’altre, en l’estudi de la pressió necessària per a cloure l'artèria i així fer desparèixer l’ona del pols (esfigmomanometria), on l’aportació de les observacions clíniques va esdevenir fonamental. Metges i fisiòlegs germànics, francesos, italians i anglesos van contribuir de manera decisiva, tot mostrant algunes de les bases de la construcció de coneixement de la medicina contemporània: observació i experimentació al laboratori i a la clínica.

La transformació i perfeccionament dels instruments no ha de portar a creure en la seva incorporació immediata i sistemàtica a la pràctica clínica quotidiana. En aquest fet tingueren un paper decisiu tant la creació de nous significats proporcionats per l'observacióclínica sistemàtica, com la superació de manera progressiva de la barrera tradicional que havia fet de la mesura del pols mitjançant els dits del metge un dels símbols de la medicina clàssica. Tot plegat això ens porta a descubrir el procés de la fàbrica i comunicació del coneixement mèdic en època contemporània. El concepte d’alta pressió sanguínia -hipertensió- fou el fruit d’un complex conjunt d’aproximacions –a la clínica, a la sala de disseccions, allaboratori-, des de la malaltia renal a l’esclerosi arterial. La comunicació de resultats i la negociació d’aquests per part de la comunitat científica es traduí en nous conceptes –establiment de paràmetres de normalitat biològica i llur relació amb la patologia-, més complexos i alhora clarificadors. Alhora, en aquestes primeres dècades del segle XX, els instruments reberen l’atac dels metges que es resistien a la innovació, que confiaven en els seus sentits. De manera progressiva, els estudiants, una nova generació de metges, foren incorporats a les noves pràctiques tecnològiques mitjançant dues eines: l’ensenyament pràctic i els llibres de text.