Imatges

La fotografia va precedir la pintura al segle XIX. I també els dibuixos preparatoris van conduir a l’execució posterior dels quadres anatòmics en època moderna. I tots aquells espais mèdics van estar poblats d’una pluralitat d’experts, atesa la necessitat de representar la realitat i de comunicar ciència.

Els familiars de Pau Torras, un dels metges que treballà a la clínica quirúrgica de Miquel A. Fargas, van conservar la fotografia que acompanya aquest text. Es tracta d’un document visual realment excepcional, doncs recull un conjunt de metges en ple acte quirúrgic, tot operant una dona, desconeguda, a la sala d’operacions de la clínica del cirurgià Fargas. Parcialment trencada, la fotografia ha estat intervinguda per tal de completar el bust del metge Francesc Terrades, el primer a l’esquerra. D’altra banda, els familiars de Fargas van tenir a les parets del seu domicili, al llarg de més d’un segle, el quadre que també mostrem en aquest text. A diferència de moltes de les il·lustracions anatòmiques executades des del Renaixement, on els artistes participaven directament en les disseccions anatòmiques, resulta difícil pensar aquí en la presència del pintor en el nou espai mèdic de la sala d’operacions. Si bé no ho podem afirmar amb rotunditat, sembla plausible, en un context d’ús creixent, consolidat, de la fotografia, pensar en el seu ús com a model. Potser, més enllà d’aquest fet, allò rellevant aquí és, d’una costat, la voluntat i consciència del cirurgià i empresari Fargas de recollir un instant decisiu, un moment de canvi en la cirurgia, un espai i uns professionals radicalment nous: la revolució quirúrgica; i, d’altra, un element anterior i que perdura en el temps, el treball complementari i combinat del metge, el fotògraf, i l’il·lustrador, i també el pes de la representació visual en la conceptualització de la ginecologia com a especialitat, en l’aproximació mèdica al cos humà i en els seus usos tècnics.

Així, tenim certesa que la fotografia i la pintura mostren a Fargas i el seu equip quirúrgic mentre executen una laparotomia de quist d’ovari a la seva clínica. No sabem però si es tracta de la clínica del carrer de l’Hospital, 133, en funcionament des del 1884 o a la nova ubicació en el xamfrà del carrer Consell de Cent i Rambla de Catalunya des del 1891. Tampoc podem afirmar que la posada en escena de la fotografia va ser pensada i realitzada pel metge Francesc Terrades, col·laborador de Fargas a la clínica i autor de les fotografies del seu manual de ginecologia. I poc podem dir sobre l’autoria que es desprèn de la signatura que apareix al quadre, “J. Sala, 1885”. Res no indica que s’ajusti a la realitat del moment fotogràfic.

En contrast, tenim un coneixement precís sobre el significat d’aquell instant i el seu pes en la transformació de la ginecologia com a especialitat, de les pràctiques portades a terme en el nou espai quirúrgic, i de la clínica quirúrgica com a nou espai de medicalització. Així, la fotografia representa una instantània de tot l’equip mèdic treballant en una ovariotomia. Mentre la pintura ofereix detalls addicionals. Al fons, Jeroni Estrany, tercer per la dreta, controla l’anestèsia de la pacient amb una de les mascaretes que ell mateix dissenya i prepara amb gases impregnades de cloroform. Mitja hora abans ha subministrat 1 cg de morfina amb una xeringa de Pravaz. Fargas, situat el segon per l’esquerra, és un defensor ferm de la via abdominal, aquí ja ha fet la incisió d’uns 12 cm entre el pubis i el melic i un cop obert el peritoneu explora la morfologia del quist amb la seva mà. S’hi observen dues pinces de pressió per a l’hemostàsia. Els col·laboradors de Fargas esperen la seva decisió sobre com procedir a l’extirpació del quist. A la seva esquerra, les mans que no podem veure de Miquel Carbó potser sostenen un bisturí per a fer la incisió i, a la seva dreta, Francesc Terrades duu el trocar per a evacuar el líquid del quist. La seva postura indica que a la mà esquerra tragina amb una bomba aspiradora connectada al trocar. Francesc Fàbregas, segon per la dreta, porta a les mans les pinces de Nélaton per a fer pressió sobre la paret del quist en el moment de la seva extracció. Per últim, Pau Torras s’encarrega del termocauteri per actuar en cas d’hemorràgia difusa: a la mà esquerra sosté el mànec de fusta que el protegeix de la calor causada pel cauteri de platí, incandescent gràcies a la pera de Richardson que duu a la mà dreta i que insufla vapor de benzina. Arribats a aquest punt, Fargas procedeix a l’enucleació del pedicle del tumor, el lliga amb seda, fa el nus de Lawson-Tait i cauteritza la superfície de secció. Explora i decideix sobre l’altre ovari. Neteja i sutura les parets abdominals. Si tot ha anat bé, l’operació ha durat poc més de deu minuts i la pacient gairebé no presenta signes d’haver sofert una operació important.