Imatges

El 5 de febrer de 1939, el cirurgià Pere Gabarró va creuar la frontera camí de Perpinyà, on aconseguí els documents que li permeteren arribar a Anglaterra. A finals d’aquell mes, ja instal·lat a Londres, Gabarró oferia els seus serveis a Harold Gillies, un mestre en la cirurgia plàstica. Malgrat que les autoritats no li van permetre exercir la medicina a Anglaterra fins que la situació bèl·lica, a finals de 1941, mostrà les mancances de personal mèdic disponible, Gabarró no desaprofità aquest temps al costat de Gillies. Com a observador i il·lustrador operatori, Gabarró va assistir a mig miler d’operacions, tot prenent notes i elaborant croquis i diversos àlbums amb més de 800 dibuixos. I com a cirurgià, primer prop de Londres, al costat d’Archibald McIndoe, Thomas Pomfret Kilner i Rainsford Mowlem, i des de la tardor de 1942 a Manchester, va adquirir una experiència excepcional en cirurgia plàstica en tractar cremats, ferits i mutilats de guerra i malalts de càncer.

Va ser al Baguley Emergency Hospital, al Cancer Christie Hospital i al Holt Radium Institute de Manchester on Gabarró ideà i dissenyà una nova tècnica de fer empelts, en forma de tauler d’escacs o de segells, i un nou tipus de dermatom per a fer els talls de pell segons la dimensió necessària en cada circumstància. Aquestes tècniques foren comunicades per Gabarró a diferents publicacions mèdiques angleses des del 1942: British Medical Journal, The Lancet, Proceedings of the Royal Society of Medicine, i British Journal of Surgery.

Els dibuixos preparatoris, els croquis de les operacions, les fotografies i, en definitiva, les diferents representacions visuals elaborades tenen una importància decisiva en la configuració de la cirurgia plàstica reparadora com a especialitat. La meticulositat de Gabarró va permetre disposar d’una considerable col·lecció de materials digitalitzats, que només en una part reduïda van ser exhibits a l’exposició que el MHMC va preparar el 2009 al COMB.

Gabarró va intentar consolidar una posició al Wingfield Norris Orthopaedic Hospital d’Oxford, on havia triomfat el seu compatriota i també cirurgià Josep Trueta, però mai no va aconseguir l’ajuda del gran patró i propietari d’aquell hospital, Lord Nuffield. Així, malgrat el suport que Gabarró havia trobat en el Parliamentary Committee on Refugees i per part dels col·legues i autoritats de la Universitat de Manchester, les autoritats angleses no li permeteren reunir amb ell la seva família, dona i tres fills. Aleshores, el 1947, a l’Espanya franquista, les autoritats van obrir un període de sis mesos per a demanar la repatriació i gaudir d’un indult en el marc del que el règim dictatorial va anomenar com a “espíritu de benevolencia” amb els exiliats. Gabarró va partir del port de Liverpool, a bord del Pinzón, carregat amb 32 maletes que contenien els seus llibres i registres mèdics: l’experiència a partir de la qual havia de refer la seva vida professional a Barcelona.

L’èxit de la tècnica dels empelts en forma de tauler d’escacs de Gabarró es va fer evident en l’obra de Josep Trueta. Un dels seus col·laboradors va aportar un conjunt de fotografies originals dels anys 1939 a 1948, el fons Roig Boronat, que van servir Trueta per a publicar a Oxford el 1949 An atlas of traumatic surgery: illustrated history of wounds of the extremities.

Empelts en tauler d’escacs realitzat per Josep Trueta a Gran Bretanya, 1944.