A finals del mes de gener de 1963 va tenir lloc la inauguració del Banc de Sang de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. ¿Què va passar a la ciutat en aquesta matèria entre la fi de la guerra el 1939 i el 1963? És ben coneguda la història d’èxit que va envoltar la metodologia de la donació, conservació i trasllat de la sang humana i derivats, classificada i refrigerada al front de guerra. Les necessitats de guerra es van produir en un context de transformacions, lentes, de consolidació de la medicina de laboratori, de les anàlisis clíniques dels fluids corporals, de formació de nous professionals en els àmbits de l’hemoteràpia i la incipient disciplina de l’hematologia, de desenvolupament tecnològic, de canvis en les pràctiques quirúrgiques i, de manera excepcional, en la creació d’associacions o de bancs de persones donadores de sang de manera voluntària i altruista, sobretot dones. De tot això, d’aquelles complexes iniciatives tenim un coneixement precís gràcies al monogràfic publicat a la revista d’història de la ciència
Asclepio, que ha obert noves línies de recerca. Tenim un buit d’informació de gairebé un quart de segle sense recerca sobre les pràctiques hemoteràpiques: què va passar amb aquelles associacions de solidaritat humana basades en el gest exemplar de la donació en temps de penúria econòmica sota la dictadura militar; i com es van reorganitzar els serveis i els professionals mèdics als laboratoris hospitalaris. Altres buits remeten a una història per investigar relacionada amb la transformació dels hospitals i la seva consolidació com a eix central de l’assistència mèdica des de finals dels anys 1960 –no tenim recerques sobre les associacions de donadors d’aquest període o sobre els canvis profunds en l’àmbit de l’hematologia i l’hemoteràpia–, o amb l’impacte de la descoberta del VIH en la dècada de 1980.
Bona part de la col·lecció del fons fotogràfic que presentem mostra les noves instal·lacions del banc de sang de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La imatge que il·lustra aquesta introducció té la màquina per a liofilitzar la sang com a objecte destacat. Això és significatiu, doncs la tècnica de liofilització de la sang es consolidà en temps de la Segona Guerra Mundial, atès el malbaratament del sèrum humà enviat a Europa des dels Estats Units, com a mètode de conservació de productes biològics. Després de la guerra, la influència comercial de la tecnologia nord-americana en aquesta matèria i en altres àmbits biomèdics afins fou decisiva en la transformació del mercat espanyol de mitjan segle XX.
Les altres fotografies d’aquest fons permeten veure sales d’espera, d’extracció, d’anàlisi o de tractament asèptic del fluid a la nova seu de l’hospital, i també diferents professionals en acció, homes i dones. Les bosses de sang encara no han fet acte de presència: és un món dominat per la fragilitat del vidre. I, en el curs dels anys següents, les imatges mostren la camioneta de la Coca-Cola, refrigerada, i les sales d’extracció ad hoc, amb notable representació ciutadana, en les sortides recaptadores de sang a les poblacions properes de Molins de Rei i Rubí.
Si tornem a la fotografia que adjuntem podem veure diverses persones al voltant del liofilitzador. Ocupa un lloc central el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego, que va tenir un paper decisiu al costat de la sublevació militar i de les estructures de poder del règim franquista durant dècades. La nostra retina està més acostumada a la imatge de Franco en tota mena d’inauguracions, però a la Barcelona franquista la figura de Modrego és central, tot esquitxant amb aigua beneïda les tecnologies més diverses en tota mena d’espais de ciència. A la seva dreta hi són els dos representants de la fórmula directiva, establerta el 1401, quant a l’administració de l’Hospital General de la ciutat: el canonge Mariano Vilaseca Terradellas en representació del capítol eclesiàstic i don Federico Amat Arnau en representació de l’Ajuntament de Barcelona. I, al costat del bisbe, el doctor Enric Fernández Pellicer.
Fernández Pellicer fou un home centenari i aquest fons fotogràfic permet seguir la seva dilatada vida i trajectòria professional. Va tenir un paper crucial en la consolidació dels laboratoris hospitalaris d’anàlisis clíniques: les imatges mostren aquests espais tant a l’antic hospital de la Santa Creu als anys 1920 com a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau des dels anys 1930. Un període de transformacions decisives, on les dones van jugar un paper molt destacat i gairebé desconegut.
