Manuel Corachan Garcia (Xiva,1881 – Barcelona, 1942) va nèixer a Xiva, capital de la comarca valenciana de La Foia de Bunyol, i de petit anar a viure a Barcelona. Va fer la carrera de medicina mentre treballava de barber per pagar-se els estudis. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1905. Es formà amb Àlvar Esquerdo i Enric Ribas i Ribas en el Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que dirigí des de 1921, el mateix any en què fundà la seva clínica quirúrgica privada, la Clínica Corachan a Sarrià, des d’on edità els Anales del Instituto Corachan (1925-1935). El 1925 llegí el seu discurs d’entreda a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Gaudí de prestigi internacional i formà escola entre els cirurgians, alguns dels quals continuaren el seu llegat a la Clínica Corachan. Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1932-1934). El 1933 fou nomenat professor lliure de Patologia Quirúrgica de la Universitat de Barcelona Autònoma i el curs 1934-35 de Clínica quirúrgica. Aquest mateix any fou elegit president del Sindicat de Metges de Catalunya. Dirigí i finançà la publicació en fascicles i en llibre del Diccionari de Medicina, encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat l’any 1930, que fou el primer text que fixa la terminologia mèdica en català.
Malgrat no haver tingut activitat política, el mes de maig de 1936 va ser nomenat, pel seu prestigi professional, Conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat, càrrec del que va dimitir el juliol de 1936, quan començà la guerra civil. Corachan decidí a prendre l’exili de França i va decidir entrar a l’Espanya nacional.
Però mentre negociava el sobreseïment de les seves responsabilitats polítiques, el seu fill va morir al front, on l’havien enviat les autoritats republicanes, com a càstig per l’actitud del seu pare. El 1937 marxà a Veneçuela on va dirigir l’Instituto de Cirurgía Experimental i fou catedràtic de Tècnica Anatòmica de la Universitat de Caracas. Va tornar a Barcelona el 1941 i va morir pocs mesos després de Tifus Exantemàtic que va agafar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s’havia reintegrat com a cap de Cirurgia.
El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona el condemnà el 1940, però la Comisión Liquidadora de Responsabilidades Políticas li concedí l’indult de la sanció econòmica el 1960.
Va deixar una notable obra escrita de la que cal destacar dos llibres: Cirurgia gàstrica, 1934; Clínica i Terapèutica Quirúrgica d’Urgència, 1937; i va dirigir l’edició del Diccionari de Medicina, 1936.
Fons conté (1933-1936):
Històries clíniques del servei de patologia quirúrgica del Dr. M. Corachan de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau, realitzades pels alumnes de Patologia quirúrgica i del curs 1933-34.
Històries clíniques dels pacients de la consulta del Dr. Corachan, des de 1935 al 17 de juliol de 1936.
Llibreta dels ajudants del Dr. Corachán, octubre 1924.
2024 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Avís Cookies | Web realitzada per MediTecnologia
