Semiologia anatomoclínica

La mentalitat anatomoclínica centrà l’aproximació a les malalties a partir de les lesions o alteracions de les formes anatòmiques. L’estudi de les lesions, en el cos postmortem, restà limitat fins ben entrat el segle XIX a l’observació de les alteracions morfològiques visibles a l’ull humà gairebé nu, les quals eren posades amb relació als senyals de les malalties.

La concurrència de la medicina i la cirurgia fou palesa en la consolidació d’aquesta aproximació causal a la malaltia. Els instruments quirúrgics de dissecció del museu en són un bon exemple. També l’instrumental i tècniques d’observació característics de les sales de dissecció, com ara els microscopis simples i els oculars de dissecció o els micròmetres. L’estudi de les lesions i el vessant pedagògic del seu enregistrament prenen forma al museu a partir d’un bon nombre de preparacions anatòmiques artificials en diversos materials.