L'interès del doctor Miquel Àrcangel Fargas Roca (Castellterçol 1858- Barcelona 1916) per l'anatomia i la cirurgia, palesos en la seva tesi doctoral (1882), inclinaren el seu treball envers la cirurgia ginecològica, que desenvolupà a la seva pròpia clínica. El Museu conserva les històries clíniques de les malaltes ateses a l'anomenada, en primer lloc, 'Clínica de Ginecopatía', i després 'Clínica del Dr. Fargas', entre els anys 1884 i 1920. Sembla evident que aquí es troben les experiències a partir de les quals el Dr. Fargas es va nodrir tant per a les seves classes com a Catedràtic d'Obstetrícia (1893-1916), com per a la confecció dels dos volums del 'Tratado de Ginecología' (1903 i reeditat el 1910 i el 1938). El mateix Dr. Fargas confessa al pròleg que el llibre és el resultat de 'la práctica de veinte años... con un contingente de 18.000 enfermas'. També en fou el resultat d'una recepció molt oberta a la producció ginecològica impresa contemporània, especialment francesa, de la seva participació a congressos internacionals, de les visites a destacades clíniques ginecològiques europees i de les amistats conreades amb els ginecòlegs més importants de l'època. Un exemple de la formació i consolidació de la especialitat a Catalunya. El fons del Dr. Fargas resulta també interessant pel fet de permetre l'estudi de la nova cirurgia ginecològica conservadora que propugnà a les aules i divulgà en els seus escrits. Una documentació, per tant, procedent d'un context específic, la clínica, on destacà la unió entre el quiròfan i els laboratoris, que serví de model per a les noves dependències de l'Hospital Clínic.
El fons del Dr. Fargas també conté documentació relacionada amb el seu cursus honorum i amb activitats professionals en què participà. En podem destacar, per exemple, el diploma concedit al Dr. Fargas, com a president d'honor, pel Dr. Rafael Rodríguez Méndez, organitzador del primer congrés espanyol de la tuberculosi, celebrat a Barcelona el 1910. Un conflictiu congrés on la llengua catalana restà marginada. Aquest fou el detonant d'un seguit d'activitats dirigides al foment del català com a llengua científica, com ara l'organització a Barcelona el 1913 del primer congrés de metges de llengua catalana, del qual el Dr. Fargas també en fou president i promotor de l'Associació General de Metges de Llengua Catalana que s'encarregà des d'aleshores de la celebració bianual d'aquell congrés, tan important per a la història de la medicina i la cultura catalanes.
Fons està compost:
Títols de Socio de Honor de la Sociedad Ginecológica Española, d'alumne intern de la Facultat de Medicina, de professor Clínic interí de la Facultat de Medicina de Barcelona, del premi per les assignatures: Terapéutica, Clínica quirúrgica I, Medicina Legal, Higienes publicas, Ejercicios de Disección, Ampliación de la física, Patología médica, Anatomía quirúrgica, Clínica médica, el títol de Llicenciat en Medicina i un títol per el Primer Congrés espanyol internacional de la Tuberculosi.
Historials clínics des de 1884 a 1920, separat en volums:
Volum I 1884 a 1892
Volum II 1893 a 1895
Volum III 1896 a 1898
Volum IV 1899 a 1901
Volum VI 1905 a 1906
Volum VII 1907 a 1908
Volum VIII 1909 a 1910
Volum IX 1911 a 1912
Volum X 1913 a 1914
Volum XI 1915 a 1916
Volum XII 1917 a 1920.
2017 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Web realitzada per MediTecnologia
