Fons del Dr. Eduard Xalabarder Serra i del Dr. Conrad Xalabarder Puig

Un dels arxius mèdics històrics preservats al Museu és l'anomenat fons dels doctors Xalabarder. Aquesta nissaga de metges interessats en el camp de la pneumologia s'inicià amb el Dr. Eduard Xalabarder Serra (Caldes de Montbui, 1869 - Barcelona, 1922), continuà amb el seu fill, Dr. Conrad Xalabarder Puig (Caldes de Montbui, 1899 - Barcelona, 1979) i el seu nét, Dr. Eudald Xalabarder Conca (Barcelona, 1931). Els fons que comentem a continuació està més relacionat amb la vida professional dels dos primers metges de la nissaga i, de manera concreta, amb el rerafons de la lluita contra la tuberculosi portada a terme a Catalunya des de finals del segle XIX. Es tracta d'una documentació que permet de plantejar tot un seguit de qüestions relatius a la història de les campanyes antituberculoses encetades pels metges catalans al llarg d'un extens període, sobre les quals predominen les ombres, i que, alhora, es complementa amb el fons històric del Sr. Lluís Sayé sobre el dispensari antituberculós, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

El fons històric Xalabarder permet d'estudiar els orígens de la gran campanya de prevenció i lluita contra la tuberculosi iniciada per l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya, institucionalitzada des del 1904 a partir de la creació del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi i del primer dispensari antituberculós establert a la ciutat de Barcelona. La documentació conservada obre línies de recerca sobre les tasques desenvolupades per aquestes institucions. A Barcelona, per exemple, sobre la investigació domiciliària de casos possibles de tuberculosi i les mesures disposades, sobre els detalls de la concessió de subsidis -en forma d'aliments, llet i carn, i en metàl·lic- als malalts i les seves famílies entre els anys 1904 i 1910, sobre la creació de nous dispensaris antituberculosos o sobre la institucionalització, des del 1910, de l'anomenada Festa de la Flor o dia de la tuberculosi. Els papers conservats sobre aquesta darrera qüestió són prou importants, ja que permeten d'avaluar el caràcter del reformisme social del període a partir del compromís adquirits per les dones de la burgesia benestant barcelonina. Així, el fons n'és una mostra de les activitats portades a terme, de les instruccions i regulacions expressades pel Patronat i de la transformació del dia de col·lecta en la creació de subscripcions populars a partir de 1921. D'altra banda, en bona mesura gràcies a la tasca feta pel secretari del Patronat, Dr. Víctor Soley Geli, el fons preserva documents sobre les activitats mèdiques dels metges barcelonins en aquesta matèria -fullets, reculls i articles de premsa, discursos i monografies- i de la seva participació en els congressos de Paris (1905), Saragossa (1908), Barcelona (1910). Més enllà de Barcelona, les activitats portades a terme pel Patronat a la resta de Catalunya també hi són presents, com ara la formació de subdelegacions. També un afer assenyalat com fou la creació del Sanatori de Torrebonica a Terrassa el 1910, del qual fou director anys després el Dr. Conrad Xalabarder, quan ja s'havia consumat el procés d'incorporació d'aquestes institucions antituberculoses a l'obra social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. El fons recull també altres qüestions relacionades amb aquesta campanya, una de les quals esdevingué prou controvertida en aquells anys: les acusacions fetes pel Dr. Jaume Queraltó Ros contra preteses pràctiques del Patronat considerades com a reaccionàries i discriminatòries. L'afer prengué un caràcter de disputa professional i social que trasbalsà aquella societat.